2019-09-22

Diumenge XXV de Durant l'any



HISTÒRIA D’UN CORRUPTE

L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta una història curiosa i sorprenent que ens planteja seriosos dubtes ètics. Ens parla d’un estafador que ha estat descobert i que per poder sobreviure s’enginya una nova estafa. I a sobre, el Senyor el presenta com un exemple fent una lloança de la seva actitud.

Evidentment, no es tracta d’una lloança a la falsedat i corrupció en els negocis. El que lloa el Senyor és l’espavilat que és aquest amb l’afany de sortir-se amb la seva. I ho aclareix dient una evidència que tots captem molt sovint: Que els que van amb males arts perseguint interessos propis acostumen a tenir més èxit perquè hi posen tot el seu interès i motivació. Ho afirma dient que són més prudents: que vol dir que posen tots els mitjans necessaris per aconseguir l’objectiu. En canvi els que van amb bona fe treballant pels interessos del Regne de Déu, sovint es cansen i fallen, i cauen en el desànim i la sensació de fracàs. Ha faltat implicació i lliurament. Posar-hi el cor.

El Senyor ens crida a canviar aquesta actitud. Ens interpel·la perquè posem totes les nostres capacitats i intel·ligència a favor del seu pla de salvació. I no oblidem buscar sempre la seva ajuda. I la raó és la motivació que hem de tenir. Tenim molt més a guanyar. Ho diu molt clarament el Senyor. Llavors “trobareu el qui us rebi eternament a casa seva”. Ens convida a tenir una estratègia, que és la d’utilitzar les riqueses, els béns i les coses que tenim per guanyar amics per a l’eternitat. Això és treballar a favor dels pobres, necessitats, malalts, els que no coneixen Jesús, els que sofreixen...

Comencem un nou curs i fem el nostre pla personal de treballar pel Regne de Déu amb tot el que som i tenim. Tenim molt més a guanyar. Siguem prudents.



  En Acció 





CATEQUESI PARROQUIAL

Estem en temps d’inscripcions de la catequesi. Ajudeu-nos a animar les famílies per que apuntin els seus fills a la catequesi i a pregar a Déu que molts infants i joves sentin la crida a venir a la iniciació cristiana. Avui diumenge i demà dilluns, últims dies organitzats amb catequistes per inscriure’s. Després poden passar pel despatx parroquial o parlar directament amb els mossens. Aquest any presentem moltes novetats: el fil conductor serà el viatge a Terra Santa; començarem el curs amb una excursió a St. Jeroni, el 6 d’octubre; i, la missa familiar i la catequesi familiar la farem els dissabtes al vespre.


MISSES DE DIFUNTS

A finals de juliol ens va deixar Mn. Jesús Sanz García, antic rector de la parròquia. Celebrarem un missa per ell, el dimarts 8 d’octubre, a les 20 h. La presidirà Mn. Enric Termes que va ser el seu vicari a la parròquia. També ens ha deixat la Maria Teresa Gibernau, germana de Mn. Laureà. El dimarts 15 celebrarem la missa per ella. També us demano un record i pregària  per la Maria Dolors Puigarnau Ortiz, mare de Mn. Ignasi Borrull i per la Gna M. Núria Giró i Torroella, que ens han deixat darrerament.


HOMENATGE PARRÒQUIA

Anem concloent l’any del 150è. Us presentem un dels actes finals que estan preparant un bon grup de feligresos i simpatitzants de la parròquia i amants de l’art dramàtic. Dirigits per Miquel Creixell i amb la participació de la coral Betúlia ens oferiran aquest espectacle anomenat: Homenatge, que vol ser un sentit reconeixement d’estimació a la parròquia per la seva història de servei a la ciutat. Serà el 6 d’octubre, a les 18 h, al temple.


NOVETATS EN ELS SERVEIS DE CÀRITAS PARROQUIAL

Aquest curs oferim i ampliem serveis del Folre, del reforç escolar i es comença un nou projecte de llars compartides. Ja ho anirem explicant. Necessitem voluntaris. Animeu-vos i animeu els de casa vostra.

2019-09-08

Poble de Déu, setembre



  • Santa Clara, 50 anys al cor del barri de Morera
  • Entrevista a Cristina Pruneda, insertora laboral de Càritas diocesana de Barcelona
  • Inici de curs a l’arxiprestat amb canvis
  • Opina sobre el butlletí «Poble de Déu»
  • Agenda

Benvolguts i benvolgudes,


Us faig arribar el Poble de Déu de setembre en enllaços a Dropbox o bé a Issuu i en pdf adjunt.


Podeu enviar-lo a les vostres llistes de correu electrònic i també podeu imprimir-lo per posar a disposició d'aquelles persones que no disposen d'email.


En aquest enllaç podeu consultar tots els números publicats.


Joan Andreu Parra
Arxiprestat Badalona Nord, Montgat i Tiana / Comunicació
M. 602 653 946

2019-08-02

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (14)


Glossa (14) Tres vegades sis milions 

Els jueus, dispersos pel món, formen un únic poble i es diu que són divuit milions, repartits en tres grups de sis: sis milions resideixen a Eretz Israel, sis milions viuen a la Diàspora i sis milions foren victimitzats a l'Holocaust (Xoà). Un record col·lectiu, malgrat que “no veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà” 

Establerts al centre de la ruta entre Orient i Occident, Israel visqué èpoques d'inestabilitat, obligats a fugides a la recerca de seguretat o fins i tot de supervivència. Des de l'antigor es documenten comunitats jueves establertes pel Mediterrani, on seguiren funcionant com a poble conservant les creences i tradicions. A Etiòpia ('falaixes') i Iemen ('sabeus') es desenvolupen dues importants comunitats hebrees i a les terres a l'est de Palestina hi quedaren instal·lats grups dels exiliats a Nínive i Babilònia. “Junt els rius de Babilònia ens asseiem i ploràvem d'enyorança de Sió”. 

Després de la destrucció del Segon Temple i l'expulsió, la majoria de jueus marxaren cap a l'oest, fins a Sefarad, on es consolidà la branca sefardita, estesa per tota la Mediterrània. Al segle VIII, a l'est de l'estepa russa, el poble khàzar viu la darrera experiència d'estat jueu i d'allà sorgeix la branca asquenazita, que fins i tot mantindria el jiddisch com a llengua pròpia. 

A les darreries del segle XIX Leon Pinsker escriu: 'No necessitem una terra santa, sinó una terra pròpia, a la que aportarem el més sant que tenim: la idea de Déu i la Bíblia'. S'inicia l'Aliyyà (el retorn) “que aplega els dispersats d'Israel” I la terra promesa rep residents d'arreu del món i als supervivents de la Xoà. Diuen que només un 35% eren religiosos, però tots tenien consciència que formaven part del poble elegit. 

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (13)

Glossa (13) L'altre llibre 


La religió jueva, el cristianisme i l'islam formen les conegudes com religions del llibre: centrades en llibres revelats o inspirats per Déu, i per això sagrats i venerats com a tals. La Bíblia hebrea, el Nou Testament i l'Alcorà guien les comunitats de creients: “els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor”. Formen el bloc de les religions monoteistes. 


L'islam és fundacionalment la darrera (any 610 ec) i s'emparenta amb les altres dues des de l'antigor, tenint a Abraham com un dels seus patriarques i amb Ismael, el fill de l'esclava Agar, com a fundadors de la Kaba. Fou l'àngel del Senyor qui havia anunciat a Agar: “et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la”. I, encara, els mahometans consideren Moisès, David, Elies i Jesús com a profetes. 

A Terra Santa es troben les tres religions, compartint espais comuns i creences, tot i les friccions històriques, i moltes vegades violentes, que les relacionen. A Palestina les tres religions es troben àmpliament representades. 

L'àngel Gabriel, que apareix a l'Antic i el Nou Testament, segons la tradició islàmica fou qui dictà l'Alcorà a Mahoma i també fou qui una nit el va portar de La Meca a Jerusalem. Durant molts anys, els musulmans dirigien les pregàries de cara la ciutat, fins que ho van canviar per orientar-se a La Meca. Amb tot, els creients en Al·là tenen Jerusalem com una de les seves tres ciutats santes i la Cúpula de la Roca i la mesquita al-Aqsa com a referents. I pensen que el darrer ascens al cel es farà des de Jerusalem. 

Els drusos són àrabs escindits de l'islam que conserven petites comunitats a Palestina, on totalitzen uns 75.000 fidels, molt lligats a Síria i Líban, on hi ha grups més nombrosos.

2019-07-26

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (12)

Glossa (12) Un home anomenat Jesús

Feia dos segles que els profetes no parlaven i les legions romanes imposaven la força de l'Imperi. Es parlava de la fi dels temps i pseudoprofetes predicaven la catàstrofe. Homes savis es retiraven al desert o a les coves de les muntanyes a fer penitència i a la riba del Jordà algú exclamà amb contundència: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”, batejant i fent bones les paraules d'Isaïes: “És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes”. 

En aquest context emergeix la figura de Jesús, un personatge profètic en terres de Galilea. Però “qui és aquest home?”. Nascut en una família d'artesans de llengua aramea, gent pietosa i senzilla, en un món rural, entre camperols i pescadors. Una societat humil, lluny del món poderós i il·lustrat dels saduceus. I a Tabghe, prop de Tiberíades, Jesús exposa el programa contingut al Sermó de la Muntanya, l'anunci de la Bona Nova. “Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem”. 

Seguit per un grup de deixebles, Jesús predica per pobles i viles, trepitja el món rural i les ciutats mitjanes, crida a la conversió de costums i a un judaisme més autèntic. “Que en són de bells, per les muntanyes, els peus del missatger de bones noves, que anuncia la pau i la felicitat, que anuncia la salvació...” Finalment, arriba a Jerusalem “perquè es complís allò que anunciaren els profetes”. 



Els Evangelis donen raó del Jesús històric i del seu missatge redemptor. Alguns historiadors avalen la seva existència. El viatge a Palestina reviu la geografia d'una crònica excepcional i porta als espais des d'on s'intentà revivar el judaisme i es posaren les primeres pedres per estendre a tot el món un nou paradigma.

El centre del món


del llibre ENCICLOPÈDIA DE LA FANTASIA POPULAR CATALANA

Cada poble té el seu Centre del Món: la vida hi creix i es desenvolupa al seu voltant. L’eix del món, o Axis Mundi, és un lloc sagrat de comunicació entre la Terra, el Cel i l’Infern (inferior, de sota terra). El Centre del Món és el punt radial on s’originen totes les direccions: els punts cardinals de la terra, el món subterrani o uterí d’on som nascuts i a la qual tornarem. i la immensitat del cel, que és l’univers dels déus.

Totes les cosmogonies tenen el seu Centre del Món, on hi ha la font de la vida o de l’abundància. És un llombrígol (en grec, un ómphalos) marcat per una pedra dreta, pedra fita o menhir, un obelisc, una llosa, una cova matriu, una font de la qual brollen els quatre rius del Paradís, o el cim d’una muntanya còsmica (el Sinaí, l’Horeb, l’Olimp, Montserrat), o d’una escala còsmica (la de Jacob), on arrela el gran arbre còsmic d’ombra majestuosa que dona flors i fruits i a les branques del qual niuen els ocells. Les direccions són quatre, més el cel i la profunditat de la terra, que fan sis. El set no és cap direcció sinó, com deia Alexandre el Gran, el Nus del Món, que les lliga totes sis.

Aquest Centre és el Paradís Terrenal, perdut per als humans. La humanitat erra sense centre, descentrada, i els místics el cerquen constantment. En aquests centres es dona una concentració còsmica del sagrat, i sol estar guardat per un monstre, un drac o un gegant, en forma de gàrgola, o per un àngel exterminador. Aquestes gàrgoles preserven i guarden el sagrat que conté del seu interior. També els laberints defensen el seu centre.

Moltes construccions humanes reflecteixen aquesta visió del món: la font al bell mig d’un claustre és un paradís terrenal, un espai de transició entre el profà i el sagrat. Moltes mitologies i rondalles s’hi refereixen: l’heroi es posa en camí vers un país llunyà –la fi del món-, una muntanya santa, un foc simbòlic, el jardí de les tres taronges onhi ha un arbre de fruits meravellosos. O la font de la joventut, o un tresor, o l’amor d’una princesa, o la felicitat. Un lloc amè (locus amoenus) o un tabú. O l’aigua de la vida, o la Font Santa o de la Salut...

Cada comunitat té el seu Centre del Món, un lloc geogràfic o simbòlic, una plaça major en la seva forma urbana. O un monument, una tomba, un santuari amb el seu sancta sanctorum. La identitat col·lectiva sovint va lligada a una pàtria, a una llar, un espai del qual hom se n’allunya quan se’n va i s’hi retorna realment o en el desig. Un lloc on hom vol que hi neixin els seus fills o vol ser-hi enterrat. La nostàlgia o enyorança del Paradís i el seu retorn solen confondre’s.

Aquest Centre sol tenir una vinculació amb un heroi mític o que té l’aurèola de sant, o el seu patró local, amb una teofania o una aparició, o la troballa d’una Mare de Déu: un espai sagrat que no s’elegeix sinó que es descobreix i és mostrat per revelació. Sovint és un animal que l’assenyala: allà on s’atura un bou o qualsevol altre animal deixat al seu albir, al voltant del qual s’edifica la ciutat o el santuari. O bé és una imatge que es resisteix a ser moguda del lloc on ha estat trobada. O és un bastó de pelegrí que arrela a terra i brota, com el bàcul de Moisès, la vara de Jessè o la de sant Josep segons un evangeli apòcrif.

Aquest espai se sol termenejar o encerclar, com s’emmurallaven les ciutats antigues, dedicades a un déu. Les romeries anyals de rogatives o de festa major als pedrons o les columnes o creus de terme sòn ritus preservadors o comunidors de calamitats. I els ritus del salpàs... La fundació d’una ciutat delimita el sagrat interior del mundus, que vol dir pur i alhora net; i el profà de l’immundus, que és el no-món, l’impur, on viuen els estranys, estrangers, forasters o immigrants, lluny del seu país natal; dels marginals o perifèrics, que habiten als marges.

L’espai sagrat és sempre orientat, en relació al Sol, que neix a Orient. La creu o cruïlla dels carrers o eixos principals n’assenyala el Centre: s’hi eixampla la plaça, l’àgora o el fòrum, centrat per un pedró. O per una columna (Santa Coloma no era Sancta Columba sinó Sancta Columna o sant Menhir, transformat en una creu de terme.


El Cel, des de les primeres civilitzacions urbanes, també ha estat representat com una Ciutat Santa: Babel, Babilònia, el Temple de Jerusalem, la Nova Jerusalem de l’Apocalipsi... I Roma i la Meca encara són centres sagrats del món, llocs de pelegrinatge (només Sant Jaume de Galícia es troba a la Fi del Món, al Finis Terrae i no al Centre).


També la casa amb el seu llindar distingeix el món de dins i el de fora. I la cambra té el tàlem o el llit amb l’alcova. I la llar de foc amb el seu tió és el centre familiar, amb els seus lars i els seus penats, i els seus avantpassats. I els seus follets. I la xemeneia o obertura central per on s’enfila cel amunt el fum cap a l’Estrella Polar. (Caminus ignis o Camí del Foc, a la Bíblia, al Llibre dels Macabeus. I Kamin ès xemeneia en alemany; i Cheminée és xemeneia en francès –i chémin és camí-; i chimenea en castellà)... Els censos antics es comptaven per focs o fogatges (tenir foc encès). Badalona tenia, l’any 1746, 274 cases o fogatges, que corresponien a uns 2.500 habitants.


CENTRES DEL MÓN

Jerusalem.
Roma.
La Meca.
Sant Jaume de Galícia.
Montserrat, muntanya còsmica.
El Sant Graal.
I també, d’alguna manera, la font de l’antic portal de Canaletes...

REFRANYS I JOCS

“Roda el món i torna al Born”.
El lema Non Plus Ultra d’Hèrcules indicant la fi del món.
El món és un mocador.
Joc dels Quatre Cantons. del Parxís...
Els fèndits de jugar a la xarranca, a bales, a pinyols, a baldufes...

LITERATURA

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí...
(Konstandinos Kavafis)

Has dit: Me n’aniré en una altra terra,
me n’aniré en una altra mar...
Uns nous indrets no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat. on tu vagis anirà.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs...
(Konstandinos Kavafis)

Allà on hi ha Ataülf hi ha la Gòtia,
i la Gòtia és el centre de la terra.
(Àngel Guimerà, a Gal·la Placídia)

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
(Verdaguer)

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió)

...

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu que honestament
comences a saber que no ets ningú

...

Parent de Badalona o d’Istanbul,
no et donaré el més petit consol:
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns
posant-te ben cordats els pantalons.

(Salvador Espriu, I beg your pardon)


2019-07-19

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (11)

Glossa (11) El Temple i la sinagoga

Sota la volta estelada, els pobles nòmades invocaven els déus. El poble hebreu féu un pas més, “un sol Déu, una sola terra”, i abraçà Jahvè i el monoteisme. Apareix l'altar com a lloc de celebracions, per fer ofrenes i sacrificis, o com a estructura commemorativa: “Aixecà un altar en aquell indret i va invocar-hi Déu com a Senyor”.

Les tribus es feren grans i s'inventaren les ciutats. S'establiren centres per les ofrenes, petites i senzilles edificacions, i les celebracions es feien a l'aire lliure. “Van construir l'altar del Déu d'Israel, per poder oferir-hi holocaustos tal com prescriu la Llei de Moisès”. El Tabernacle aixoplugava l'Arca de l'Aliança, que sorgeix en el relat de la conquesta de Jericó. Segons la tradició contenia les Taules del Sinaí, la vara d'Aaron i un bol de mannà. Una Arca perduda que ha generat moltes llegendes.

Els hebreus recordaven la magnificència dels temples de Mesopotàmia i Egipte i per això “Salomó va emprendre la construcció del Temple del Senyor” (950 aec), que inicià l'època del Primer Temple, un dels grans moments de la història israelita, amb el temple com a centre religiós. Destruït per Nabucodonosor (587 aec), a la tornada de l'exili babilònic Zorobabel va aixecar el Segon Temple (515 aec), al lloc on existí el primer. Era el símbol nacionalista i el sentiment d'independència. Fou arrasat definitivament per Tito l'any 70 ec.

Procedents de la diàspora d'Alexandria (segle III aec), les 'cases d'oració' es consolidaren com a llocs de trobada per la pregària, la formació i l'assemblea. Són les sinagogues. Allà els rabins orienten la vida del poble. “El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren. Acabada la lectura de la Llei, el cap de la sinagoga els digué: germans, si voleu adreçar una exhortació, podeu parlar”. La vida de la sinagoga reflexa la de la comunitat.

[Consultar totes les glosses]

2019-07-05

Poble de Déu, juliol i agost



  • Sortida arxiprestal d’inici de curs a L’Arboç
  • Enquesta sobre la publicació arxiprestal «Poble de Déu»
  • Primera edició del Capvespre de les Religions a Badalona
  • Les relacions Cuba-Catalunya a Sant Jeroni de la Murtra
  • In memoriam Mn. Andreu Pascual i P. Agustí Miarnau
  • Agenda

Benvolguts i benvolgudes,



Us faig arribar el Poble de Déu de juliol i agost en enllaços a Dropbox o bé a Issuu i en pdf adjunt.


Podeu enviar-lo a les vostres llistes de correu electrònic i també podeu imprimir-lo per posar a disposició d'aquelles persones que no disposen d'email.


En aquest enllaç podeu consultar tots els números publicats.


Joan Andreu Parra
Arxiprestat Badalona Nord, Montgat i Tiana / Comunicació
M. 602 653 946

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (10)

Glossa (10) De les tribus a la història

Quan travessaren el Jordà, els hebreus ocuparen la terra i “deixà de caure el mannà i els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan”. Després de conquerir Jericó, les dotze tribus, dirigides per Jutges, s'estengueren pel nou país, on funcionaren de manera federada i unint-se quan l'enfrontament amb altres pobles ho feia necessari.

Les tribus no sempre s'entenien i els ancians van reclamar al profeta Samuel: “Dóna'ns un rei que ens governi, tal com tenen totes les altres nacions” i el Senyor li va inquirir: “Accedeix al que el poble et demana”. Apareix la monarquia i Israel entra a la història, quan passa de la tradició oral a la crònica escrita. David conquereix Jerusalem i la converteix en capital del regne. Salomó eleva el regnat al màxim exponent, quan construeix el Temple i enamora a totes les reines veïnes, com feu amb la de Saba, protagonista d'una sensual llegenda d'amor.

Amb cinc dinasties diferents, i amb èpoques de regnat absolut i altres de vassallatge, la monarquia desgrana una llarga història. Sorgeixen els profetes, paral·lels als governants i intèrprets de la paraula de Déu: “Vés a profetitzar al meu poble d'Israel”. 

Quan els assiris conqueriren el nord, els hebreus que hi residien són deportats a Nínive (721 aec), “el poble d'Israel serà deportat lluny de la seva pàtria”, i apareixen els samaritans i el misteri de les tribus perdudes, que tanta literatura ha originat. La derrota del sud comporta l'exili babilònic (586 aec) i obra l'època en què es reescriu la Bíblia i s'ordena a la manera actual, quedant determinades la Tanak (Bíblia hebrea escrita) i la Mixnà (tradició oral).

“Ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà”. Al llevant mediterrani desenes d'invasors, exèrcits sedejats de poder, imposaran una nova història.

[Consultar totes les glosses]





2019-06-22

Diumenge del Cos i la Sang de Crist



NOTES EXPLICIATIVES DE LES LECTURES

La primera (Gn 14,18-20). La benedicció de Melquisedec (el meu rei és justícia), rei de Salem (Jerusalem), remarca el poder de Déu que és qui realment guanya. El delme d’Abraham pot simbolitzar l’aliança entre tots dos. Es tractava de justificar la funció de Jerusalem com a lloc on resideix Déu i del rei de la ciutat com a sacerdot. La tradició bíblica va identificar Melquisedec amb una figura messiànica (Sl 109,4) i a la carta als Hebreus es relaciona amb el sacerdoci definitiu de Jesús (He 7,3).
El pa i el vi són una referència a l’àpat eucarístic.

La segona (1Cor 11,23-26). És el relat de la institució de l’Eucaristia. Pau no va ser testimoni ocular de l’última Cena com tampoc ho són els relats dels tres evangelis sinòptics. Tot i així, tots quatre tenen una sèrie de similituds aclaparadores. Pau afirma que la tradició que rep prové de Jesús mateix i  no han trencat mai la cadena de transmissió. Les paraules de Jesús sobre el pa i el vi remeten al sentit sacrificial de la seva mort com a nova aliança entre Déu i els homes (Ex 24). El concepte de memorial és quelcom més que un record, ja que vol fer present l’acció salvífica de la mort de Jesús en el passat que ha possibilitat un nou camí d’accés a la salvació.

Evangeli (Lc 9,11b-17). Lluc vol mostrar que en Jesús es compleixen els anuncis referits a l’abundància dels temps messiànics, descrita com un banquet ofert a tots els pobles. Els gestos de Jesús amb els pans i els peixos són descrits amb clares ressonàncies eucarístiques (Lc 22,19). Tots queden saciats i fins i tot en sobra! Ningú no pateix fam ni necessitat. L’àpat de Jesús no deixa fora del convit cap afamat de la terra. La referència a les dotze cistelles plenes de pans que sobren al·ludeix als dotze deixebles que seguiran alimentant les multituds que pateixen. (CPL)



 En Acció 


AGENDA I PROPOSTES ESTIU                       

El dimecres 26, a la missa de les 20 h, hi ha la festa de Sant Josepmaria.

Pelegrinatges a Lourdes amb l’Hospitalitat: del 27 de juny a l’1 de juliol, i del 26 al 30 de setembre. (Informació: Pere Pujades, delegat, 667983797, www.hospitalitat.org).

Concert de final de curs de la Coral Betúlia, juntament amb el Cor Jove de la Sagrada Família. Serà el diumenge 30 a la Capella del Santíssim. Cantaran el Rèquiem de Gabriel Fauré.

Us recordem la proposta del Cinema familiar a la fresca pel mes de juliol. Cada dissabte a les 20:30, a la rectoria de Sta. Maria veiem una pel·lícula familiar.

L’Aspirantat ja prepara les colònies i campaments per la segona quinzena de juliol. També l’Hogar de Maria farà un petit Casal d’estiu a la parròquia durant el mes de juliol. El moment de trobada serà alguns migdies.

Estem preparant el Pelegrinatge Arxiprestal per al nou curs. Serà el dissabte 14 de setembre. Anirem a l’Arboç i visitarem la Giralda. Anirem informant.

Horari de Misses de juliol i agost de 2019
JULIOL
Lloc
Dilluns-divendres
Dissabtes
Diumenges
P. St. Josep
11 h, 20 h
11 h i 20 h (anticipada)
9 h , 11 h, 12,30 h (cas.), 20 h
Providència
No hi ha misses
No hi ha misses
No hi ha misses
Despatx parroquial
Dimecres, de 18 a 19:30 h

AGOST
Lloc
Dilluns-divendres
Dissabtes+ 14/8
Diumenges+15/8
P. St. Josep
11 h
11 h i 20 h (anticipada)
11 h i 20 h (castellà)
Providència
8 h
8 h
9.30 h
Despatx parroquial
Per urgències i consultes, demaneu a l’església
Molt bon estiu i fins al nou curs amb el Bona Notícia!!!!!

2019-06-16

Diumenge de la Santíssima Trinitat




CRIDATS A PARTICIPAR DE LA SAVIESA DE DÉU

La Saviesa, descrita en el llibre dels Proverbis (primera lectura), es complau d’habitar enmig dels éssers humans, ja que en ells hi troba la imatge i semblança del Déu creador. És divina i preexistent al cosmos, infantada pel Senyor. El batejat, per mitjà de l’Esperit Sant vessat en el seu cor (segona lectura), ha rebut el do d’una vida santa, i d’aquesta manera participa ja de la Saviesa de Déu u i tri. L’Esperit Sant desa l’amor del Pare en el cor del creint i el configura a Jesucrist, el Verb de Déu encarnat.

Com a batejats estem cridats a reflectir la imatge de la saviesa de Déu. Participem del seu mateix Esperit i som consagrats a ell. Aquest és el nostre gran tresor que hem de cuidar i fer créixer. És l'amistat amb Déu, però units a Ell en l'Esperit Sant. Això és participar de la vida trinitària. Però és una relació de llibertat. Mentre ell per la unció baptismal no ens abandonarà mai, nosaltres sí que ens podem allunyar i prendre altres camins. És la condició de l'amor. Per això cantem eternament la misericòrdia de Déu, perquè ell ens estima, ens acompanya en els nostres patiments i ens salva, ens dóna la vida i la força necessària per seguir, i ens crida a participar en vida trinitària: Pare, Fill i esperit Sant. Hem de fer de la nostra vida una càntic de lloances per tot el que Déu fa de nosaltres. I per això, no perdre mai el tracte d'amistat amb Déu, sinó que l’hem de fer créixer i demanar la seva Saviesa.



  En Acció


SETMANA DE Corpus Christi

Avui diumenge de la Santissima Trinitat som convidats a la celebració arxiprestal de Corpus Christi de Badalona, que començarà  a les 18 h a la Parròquia de Santa Maria Tot seguit hi haurà la processó pels carrers de Dalt la Vila. Aquest any s’avança degut a la coincidència del diumenge de Corpus amb les festes de la revetlla de sant Joan que es celebren pel mateix barri. Per tant, aquesta setmana que comença culmina amb el Diumenge del Cos i la Sang de Crist. Us recordem que tenim un temps comunitari d’Adoració al Santíssim Sagrament. És el Dijous, des del final de la missa de les 20 h fins a les 21:15 h

També som convidats a la Vetlla Eucarística Diocesana del Corpus. És una estona d’adoració eucarística presidida pel Cardenal Joan Josep Omella. Serà  a la Sagrada Família, de 20 a 22 h. Ho organitzen les capelles d’adoració nocturna i perpetua. L’entrada és lliure a partir de les 19 h.

El dilluns 24 tenim la Solemnitat de Sant Joan amb la missa avançada del diumenge al vespre, a les 20 h, i al dilluns: les misses de les 11 h i 20 h, i a les 10 h a la Providència.

CONFERENCIA PASTORAL OBRERA: I ARA QUÈ?

L’equip de pastoral obrera de Badalona ens convida a participar a aquesta xerrada  sobre el nostre paper com a ciutadans després de les eleccions. Serà a la parròquia de Sant Pau, a les 19 h

MOCADORS DEL 150 ANIVERSARI

Els vam portar a la romeria de Montserrat i han costat 2 € cadascun. Els podeu aconseguir a la sagristia amb un donatiu voluntari.