Glossa (20) Avui, Israel
La societat jueva és un mosaic humà, format per un munt de varietats ètniques, religioses i polítiques. El desastre de la Xoà i els beneficis de la Llei de Retorn convertiren Israel en un país d'al·luvió. La diàspora acumulà trets diferencials a les comunitats esparses, amb aportacions culturals, lingüístiques i fins i tot de models de vida. I, en el nou Israel, no és el mateix viure a les grans ciutats o en el món rural, a nous assentaments o en quibuts socialitzats, en entorns religiosos o en barris laics...
El judaisme es regia per la Torà, però avui dia el futur de la religió jueva és incert, quan Israel es defineix com estat laic i la majoria d'israelites entenen el judaisme com una realitat nacional i no pas religiosa. És cert que el judaisme sempre s'ha adaptat al temps i a les circumstàncies de la vida. Ara, una majoria de jueus tenen dificultats en acceptar l'autoritat divina que emana del Pentateuc i els progressistes insisteixen a adaptar les lleis als nous conceptes de la sociologia, el feminisme, la història, l'ecologisme i les idees de pau i concòrdia.
Les onades centreeuropees i sefardites han estat assimilades i la gran immigració russa després de la caiguda del mur (20% de la població) comença a diluir-se en el total. Els matrimonis mixtos entre jueus procedents de diverses tradicions han fet possible una generació en qui recau el futur d'Israel. Segons les estadístiques, el 44% de la població es defineix com a secular; el 39% com a tradicionalista; el 9% com religiosa; i el 9% com a ultraortodoxa (haredim).
Som davant un país en transformació. El problema àrab-israelià el deixarem per un altre viatge. Per cert, prepareu el moneder: la moneda oficial és el 'nou xéquel', que al canvi equival a 0,22 euros.
“Busca la pau i procura aconseguir-la”. Pau en hebreu és Salom i en àrab Salam. Bon viatge.
