PREGÀRIA PER LA UNITAT. BADALONA 2021.
La pregària ecumènica per la unitat dels cristians que celebrem cada any a Badalona, aquest 2021 s’ha vist afectada per la pandèmia. Les comunitats que hi participem habitualment hem cregut que era preferible evitar la reunió. Però no ajornar la pregària personal i en comunió amb tots. Per això us proposem de fer-la el dijous dia 21. Cadascú des de casa seva i tots units en l’Esperit.
Per si els voleu utilitzar com a guia de la vostra pregària, us oferim aquests textos extrets dels que proposa la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies i el Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat Cristiana
Manteniu-vos en el meu amor i donareu molt de fruit (Jn 15,5-9)
No podem donar fruit per compte propi. No podem donar fruit separats del cep. És la saba, la vida de Jesús fluent en nosaltres, que produeix el fruit. Mantenint-nos en l’amor de Jesús, essent permanents sarments del cep, permetem que la seva vida flueixi en nosaltres.
Perquè per seguir els nostres camins de mort ens hem separat de Tu, cep únic que ens dones vida: Kyrie eleison.
Perquè no sabem trobar el camí per tornar cap a Tu, que ets l’únic lloc on retrobarem la unitat: Christe eleison.
Perquè vivim en un món accelerat, sorollós, allunyat de l’esperit, i ens cal invocar-te des del silenci: Kyrie eleison.
Et preguem ,Senyor, que ens moguis a refer la nostra unitat, aquella unitat per la que Tu vas pregar. Perquè les nostres divisions són un escàndol, ja que fan que fa evident que ens allunyat de Tu. Ens invites a retornar cap a Tu, a apropar-nos els uns als altres i a alegrar-nos amb les riqueses de la nostra diversitat. Fes que siguem u, com Tu ets u amb el Pare, per tal que el món cregui.
Amén.
PARAULA DE DÉU
En ell totes les coses es mantenen unides
De la primera carta de Pau als cristians de Colosses (Col 1, 15-20)
Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats.
Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell tota la plenitud.
Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Doroteu de Gaza, un monjo de Palestina del segle 6è, ho expressava de la manera següent:
Imagineu un cercle traçat sobre la terra, és a dir, una línia rodona feta amb compàs entorn d’un centre. Imagineu que el cercle és el món, al centre hi ha Déu, i els radis són els diferents camins o vies de la vida dels pobles. Quan els sants, desitjant d’estar prop de Déu, fan via vers el centre, tractant d’anar a fons del seu interior, s’apropen més i més uns i altres fins a trobar-se en Déu. Contràriament, a mesura que ens allunyem de Déu fem el camí invers fins a trobar-nos-en fora. És obvi que com més ens separem de Déu, més en separem els uns dels altres, i com més ens separem els uns els dels altres, més ens separem de Déu.
Tan petit com un gra de mostassa
De l’evangeli de Marc (Mc. 4, 30-32)
Deia també:
—A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
Guia per a la meditació
L’himne a Crist de l’epístola als corintis ens ha convidat a cantar la lloança a la salvació de Déu compassada amb tot l’univers. A través de Crist crucificat i ressuscitat, s’ha obert un camí de reconciliació: també la creació està destinada a un futur de vida i pau.
Amb els ulls de la fe, veiem que el regne de Déu és una realitat molt pròxima, encara que és molt petita, a penes és visible – talment un gra de mostassa. Malgrat tot, creix.
Fins en les tribulacions que passa el nostre món, l’esperit del Ressuscitat segueix actuant. Ens encoratja a que ens associem – amb la gent de bona voluntat – en la incansable recerca de la justícia i la pau per assegurar que la terra sigui una altra vegada la casa de tots.
Participem en l’acció de l’Esperit, de tal manera que la creació en tota la seva plenitud continuï donant lloança a de Déu. Quan la natura sofreix, quan els sers humans son esclafats, l’Esperit de Crist ressuscitat – lluny de deixar-nos amb el cor desolat – ens invita a esdevenir part activa de la seva obra de salvació.
La novetat de vida que Crist porta, bé que amagada, és la llum de l’esperança per a molts. És la font de reconciliació per tota la creació, portadora d’una joia que està per damunt nostre: “de manera que la meva joia sigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa”(Jn 15,11).
Pregària
Déu tri i sant, et donem gràcies per haver-nos creat i estimat. Et donem gràcies per la teva presència en nosaltres i en la creació. Fes que a aprenguem a mirar el món com tu el mires, amb amor. En l’esperança d’aquesta visió, fes-nos capaços de treballar per un món en que floreixin la justícia i la pau per a glòria del teu nom.
Amén.
