Diumenge IV de Durany l'Any

Aprendre a reconèixer un nou camí

Sant Ignasi de Loiola explica la manera de diferenciar l’esperit maligne de l’Esperit del Senyor. El primer vol confondre’ns i ens vol posseir. Si optem per ell passem a estar dominats. En canvi, l’Esperit Sant vol el nostre bé i ens deixa sempre lliures per elegir i optar per ell. No ens manipula ni ens posseeix, sinó que cerca la veritat. Això és el que es troba Jesús en l’evangeli d’aquest diumenge. L’esperit maligne el vol dominar i ho fa reconeixent qui és Ell davant dels altres. Primer l’identifica com a Jesús de Natzaret i, a continuació, com el Sant de Déu. Llavors, on es troba el mal que busca el diable? Sembla que li fa un favor, que és provocar el seu reconeixement públic. Que sigui aclamat per tots. El que pretén és que sucumbeixi a les expectatives de la gent que busca un alliberador a la manera del món, i que sigui aclamat com a Messies i com a Rei. El Senyor el talla en sec: “Calla i surt d’aquest home”. No es deixa enredar. No ha vingut a fer les coses com vol el món sinó com vol Déu. Ell és el Profeta que anuncia Moisès en el Deuteronomi, que té tota l’autoritat i no necessita ser aclamat. Ell ha vingut per alliberar-nos del mal i del pecat i canviar els nostres cors per a què seguim el camí de l’amor. I ho fa d’una manera nova i diferent a la que esperem o volem. Parteix de la realitat de les persones i ens convida a què el descobrim personalment, l’estimem i el seguim. Ell no busca captar les masses sinó que busca persones amb un cor lliure i que visquin com a fills i filles de Déu. L’evangeli de Sant Marc ens mostra que hem d’estar molt atents per a no seguir els camins del món sinó per descobrir de nou a Jesucrist. Ell mostra un nou camí de pobresa i conversió. Obrim-nos a la novetat del Crist, i no deixem-nos dominar per l’esperit maligne.

 En Acció 

calendari setmanal de litúrgia parroquial

Dimarts, temps de confessions de 17 a 20h. Eucaristia a les 20h amb les vespres. Dimecres, dedicat a Sant Josep. Dijous, dedicat a les vocacions. Divendres, pels qui pateixen malalties tant corporals com espirituals. A la tarda fem els responsos dels columbaris. A les 20h procurem fer les misses de difunts. Dissabte, dedicat a la Mare de Déu, direm el rosari després de la missa d’11h. Diumenge i solemnitats, dies dedicats al Senyor, som cridats a posar la missa al centre de la diada festiva.

Cada dia, mitja hora abans de cada missa, trobareu un prevere per rebre el sagrament del perdó.

FESTA DE LA CANDELERA

És el dimarts 2 de febrer. Hi haurà processó de candeles en les dues misses de la presentació del Senyor al temple. També celebrarem la festa de Vida Creixent i recordarem tots aquells germans i germanes que hi participaven i que ens han deixat en els darrers anys. En aquesta mateixa festa celebrem la XXV Jornada Mundial de la Vida Consagrada 2021. Aquest any amb el lema: “La vida consagrada, paràbola de fraternitat en un món ferit”. Aquest mateix dia molts religiosos i religioses renoven la seva consagració al Senyor.

TOTS PER TOTS AMB LA LLAR DE MARIA

Com Sant Josep va cuidar de la família de Natzaret, aquesta parròquia cuida de les famílies que més ho necessiten. Col·laborem amb la Llar de Maria! A l'entrada de la parròquia trobareu un panell amb el llistat de mares que atenem i els seus nadons. Podeu triar-ne una o més i apuntar-vos com a persones benefactores. D’aquesta manera ens feu arribar els bolquers a la parròquia. La vostra ajuda dona vida.

 

La hipocresia (Mt 23)

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Dissabte 30 de gener de 2021

 

La hipocresia (Mt 23)

Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles i digué:

--Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".

»Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 1ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi.

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres!

»Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: "Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l'or que hi ha al santuari, queda obligat"! Estúpids i cecs! Què és més important: l'or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l'or? I dieu encara: "Si algú fa una prometença jurant per l'altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l'ofrena que hi ha damunt l'altar, queda obligat." Cecs! Què és més important: l'ofrena de damunt l'altar o l'altar que fa sagrada l'ofrena? Per tant, qui fa una prometença per l'altar, jura per l'altar i per tot el que hi és ofert, i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell!

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! Fariseu cec, purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur.

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, i dieu: "Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part al costat d'ells en la mort dels profetes"! Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar els profetes. Doncs bé, acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares! Serps, cria d'escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l'infern?

»Així, doncs, jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d'altres els assotareu a les vostres sinagogues, i a d'altres els perseguireu de ciutat en ciutat. Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l'altar. Us asseguro que tot això caurà sobre aquesta generació.

»Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he  volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut! Doncs bé, el vostre temple és abandonat i queda desert. Us dic que des d'ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

El somni del gran arbre (Dn 3, 31 – 4, 34)

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

 

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Divendres 29 de gener de 2021 

El somni del gran arbre (Dn 3, 31 – 4, 34)

 

«El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau! Em plau d'anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim. »Que en són, de grans, els seus senyals! Que en són, de poderosos, els seus prodigis! El seu regne s'estén a tots els segles, el seu imperi, a totes les generacions.

(4) »Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau, vaig tenir un somni que m'esglaià; estant al llit, les visions que em passaven pel cap m'alarmaren, i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per donar-me la interpretació del somni. Van venir, doncs, els endevins, els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur, i els vaig contar el meu somni, però ells no me'n saberen donar la interpretació. Finalment es va presentar davant meu Daniel, que segons el nom del meu déu s'anomena Belteixassar i que té l'esperit dels déus sants. Li vaig contar el meu somni i li vaig dir:

»--Belteixassar, cap dels endevins, sé que tens l'esperit dels déus sants i que per a tu no hi ha secrets. Escolta, doncs, el somni que he tingut i dóna-me'n la interpretació. Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això:

»Hi havia un arbre al bell mig de la terra, un arbre molt gros. L'arbre va créixer i es va fer fort; la seva alçada arribava al cel i es veia d'un cap a l'altre de la terra. Tenia un brancatge magnífic, i els seus fruits eren tan abundosos que podien nodrir tothom. Els animals feréstecs s'acollien a la seva ombra i els ocells feien niu a les seves branques. Tots els vivents s'alimentaven d'aquell arbre.

»Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i cridava amb tota la força:

»"Abateu l'arbre i talleu-li el brancatge, arrenqueu-li les fulles i escampeu-ne els fruits.

Que les bèsties fugin de sota l'arbre, i els ocells, de les seves branques. Però deixeu-li a terra

les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l'herba del camp.

Quedarà xop de rosada i, com les bèsties, s'alimentarà d'herba. En lloc d'un enteniment humà tindrà els instints de les bèsties, fins que hauran passat set anys. Els àngels vigilants han decretat la sentència, els àngels sants ho han decidit, perquè tots els vivents sàpiguen que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans: els dóna a qui vol, i enalteix els humils."

»Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor, vaig tenir.»

El rei va afegir:

--Tu, Belteixassar, dóna'm la interpretació d'aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu sí que n'ets capaç, perquè tens l'esperit dels déus sants.

Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu interior. Però el rei va insistir:

--Belteixassar, que no t'alarmin el somni i la seva interpretació. Belteixassar va respondre: (...)

-- »La interpretació, la decisió de l'Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta: Et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t'alimentaran d'herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol. I l'ordre de deixar les arrels amb la soca de l'arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l'únic amo.

»Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva't dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.

Tot això va succeir al rei Nabucodonosor. Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilònia, el rei va exclamar:

--¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència?

El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia:

--A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa; et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t'alimentaràs d'herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.

En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d'enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d'àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells.

«Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l'Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s'estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d'allò que fa.

»Vaig recobrar el seny en aquell mateix moment. Per a glòria del meu regne, vaig recobrar també l'honor i la majestat. Els meus consellers i els meus nobles em van reclamar; vaig ser restablert en el meu regne, i augmentà molt la meva grandesa.

»Ara jo, Nabucodonosor, alabo, exalço i glorifico el Rei del cel: totes les seves obres són encertades, són justos els seus camins, i té el poder d'humiliar els homes arrogants.»