2019-08-02

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (14)


Glossa (14) Tres vegades sis milions 

Els jueus, dispersos pel món, formen un únic poble i es diu que són divuit milions, repartits en tres grups de sis: sis milions resideixen a Eretz Israel, sis milions viuen a la Diàspora i sis milions foren victimitzats a l'Holocaust (Xoà). Un record col·lectiu, malgrat que “no veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà” 

Establerts al centre de la ruta entre Orient i Occident, Israel visqué èpoques d'inestabilitat, obligats a fugides a la recerca de seguretat o fins i tot de supervivència. Des de l'antigor es documenten comunitats jueves establertes pel Mediterrani, on seguiren funcionant com a poble conservant les creences i tradicions. A Etiòpia ('falaixes') i Iemen ('sabeus') es desenvolupen dues importants comunitats hebrees i a les terres a l'est de Palestina hi quedaren instal·lats grups dels exiliats a Nínive i Babilònia. “Junt els rius de Babilònia ens asseiem i ploràvem d'enyorança de Sió”. 

Després de la destrucció del Segon Temple i l'expulsió, la majoria de jueus marxaren cap a l'oest, fins a Sefarad, on es consolidà la branca sefardita, estesa per tota la Mediterrània. Al segle VIII, a l'est de l'estepa russa, el poble khàzar viu la darrera experiència d'estat jueu i d'allà sorgeix la branca asquenazita, que fins i tot mantindria el jiddisch com a llengua pròpia. 

A les darreries del segle XIX Leon Pinsker escriu: 'No necessitem una terra santa, sinó una terra pròpia, a la que aportarem el més sant que tenim: la idea de Déu i la Bíblia'. S'inicia l'Aliyyà (el retorn) “que aplega els dispersats d'Israel” I la terra promesa rep residents d'arreu del món i als supervivents de la Xoà. Diuen que només un 35% eren religiosos, però tots tenien consciència que formaven part del poble elegit. 

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (13)

Glossa (13) L'altre llibre 


La religió jueva, el cristianisme i l'islam formen les conegudes com religions del llibre: centrades en llibres revelats o inspirats per Déu, i per això sagrats i venerats com a tals. La Bíblia hebrea, el Nou Testament i l'Alcorà guien les comunitats de creients: “els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor”. Formen el bloc de les religions monoteistes. 


L'islam és fundacionalment la darrera (any 610 ec) i s'emparenta amb les altres dues des de l'antigor, tenint a Abraham com un dels seus patriarques i amb Ismael, el fill de l'esclava Agar, com a fundadors de la Kaba. Fou l'àngel del Senyor qui havia anunciat a Agar: “et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la”. I, encara, els mahometans consideren Moisès, David, Elies i Jesús com a profetes. 

A Terra Santa es troben les tres religions, compartint espais comuns i creences, tot i les friccions històriques, i moltes vegades violentes, que les relacionen. A Palestina les tres religions es troben àmpliament representades. 

L'àngel Gabriel, que apareix a l'Antic i el Nou Testament, segons la tradició islàmica fou qui dictà l'Alcorà a Mahoma i també fou qui una nit el va portar de La Meca a Jerusalem. Durant molts anys, els musulmans dirigien les pregàries de cara la ciutat, fins que ho van canviar per orientar-se a La Meca. Amb tot, els creients en Al·là tenen Jerusalem com una de les seves tres ciutats santes i la Cúpula de la Roca i la mesquita al-Aqsa com a referents. I pensen que el darrer ascens al cel es farà des de Jerusalem. 

Els drusos són àrabs escindits de l'islam que conserven petites comunitats a Palestina, on totalitzen uns 75.000 fidels, molt lligats a Síria i Líban, on hi ha grups més nombrosos.