2014-07-28

ELS 10 CONSELLS DEL PAPA FRANCESC

 

 

Los diez consejos para alcanzar la felicidad que el papa Francisco dio en una entrevista publicada en  'Viva', la revista dominical del diario argentino 'Clarín':

 

1) Viví y dejá vivir. "Acá los romanos tienen un dicho y podríamos tomarlo como un hilo para tirar de la fórmula esa que dice: 'Anda adelante y deja que la gente vaya adelante'. Viví y dejá vivir, es el primer paso de la paz y la felicidad".

 

2) Darse a los demás. "Si uno se estanca, corre el riesgo de ser egoísta. Y el agua estancada es la primera que se corrompe".

 

3) Moverse remansadamente. "En Don Segundo Sombra hay una cosa muy linda, de alguien que relee su vida. El protagonista. Dice que de joven era un arroyo pedregoso que se llevaba por delante todo; que de adulto era un río que andaba adelante y que en la vejez se sentía en movimiento, pero lentamente remansado. Yo utilizaría esta imagen del poeta y novelista Ricardo Güiraldes, ese último adjetivo, remansado. La capacidad de moverse con benevolencia y humildad, el remanso de la vida. Los ancianos tienen esa sabiduría, son la memoria de un pueblo. Y un pueblo que no cuida a sus ancianos no tiene futuro".

 

4) Jugar con los chicos. "El consumismo nos llevó a esa ansiedad de perder la sana cultura del ocio, leer, disfrutar del arte. Ahora confieso poco, pero en Buenos Aires confesaba mucho y cuando venía una mamá joven le preguntaba: '¿Cuántos hijos tenés? ¿Jugás con tus hijos?' Y era una pregunta que no se esperaba, pero yo le decía que jugar con los chicos es clave, es una cultura sana. Es difícil, los padres se van a trabajar temprano y vuelven a veces cuando sus hijos duermen, es difícil, pero hay que hacerlo".

 

5) Compartir los domingos con la familia. "El otro día, en Campobasso, fui a una reunión entre el mundo de la universidad y el mundo obrero, todos reclamaban el domingo no laborable. El domingo es para la familia".

 

6) Ayudar a los jóvenes a conseguir empleo. "Hay que ser creativos con esta franja. Si faltan oportunidades, caen en la droga. Y está muy alto el índice de suicidios entre los jóvenes sin trabajo. El otro día leí, pero no me fío porque no es un dato científico, que había 75 millones de jóvenes de 25 años para abajo desocupados. No alcanza con darles de comer: hay que inventarles cursos de un año de plomero, electricista, costurero. La dignidad te la da el llevar el pan a casa".

 

7) Cuidar la naturaleza. "Hay que cuidar la creación y no lo estamos haciendo. Es uno de los desafíos más grandes que tenemos".

 

8) Olvidarse rápido de lo negativo. "La necesidad de hablar mal del otro indica una baja autoestima, es decir: yo me siento tan abajo que en vez de subir, bajo al otro. Olvidarse rápido de lo negativo es sano".

 

9) Respetar al que piensa distinto. "Podemos inquietar al otro desde el testimonio, para que ambos progresen en esa comunicación, pero lo peor que puede haber es el proselitismo religioso, que paraliza: 'Yo dialogo contigo para convencerte', no. Cada uno dialoga desde su identidad. La Iglesia crece por atracción, no por proselitismo".

 

10) Buscar activamente la paz. "Estamos viviendo en una época de mucha guerra. En África parecen guerras tribales, pero son algo más. La guerra destruye. Y el clamor por la paz hay que gritarlo. La paz a veces da la idea de quietud, pero nunca es quietud, siempre es una paz activa".

 

2014-07-27

Fem tots el Camí de Sant Jaume

 

Us convido a fer el camí de Sant Jaume. No sols a peu, sinó també  fent els passos de l’apòstol seguint el Crist.  Un camí que pot tenir cinc etapes o estacions:

 

Primera: la vocació. Jaume va respondre amb promptitud i generositat a la crida del Senyor. Ho va deixar tot i va seguir Jesús.

Revisem la nostra resposta a les crides del Senyor i preguem per la nostra vocació i que molts cristians responguin amb disponibilitat i generositat a la seva vocació.

Segona: la personalitat de l’apòstol.  Li va merèixer que Jesús, com explica l’evangelista Marc, atorgués a ell i al seu germà Joan el sobrenom de “fills del tro”. El Senyor aprofita i accepta  el nostre caràcter i les nostres qualitats humanes per dur a terme la seva obra salvadora en nosaltres i pels altres.

Adonem-nos com posem les nostres qualitats al servei de Regne de Déu.

Tercera: la feblesa humana. Jaume  amb el seu germà Joan també cauen en l’ambició de cercar al grandesa i el poder segons el món. Descobrim així  les limitacions i els defectes de l’apòstol.  Malgrat això, Déu farà grans obres en ell i beurà el calze del Senyor.

Adonem-nos com nosaltres som febles com els deixebles. Som “gerres de terrissa” que portem el ministeri que Déu ens ha confiat.

Quarta: testimoni de Jesucrist. Jaume va compartir amb el Senyor moments cabdals de l’evangeli, tant d’alegries com de tristors: la transfiguració al Tabor, la resurrecció de la filla de Jaire, la pregària de l’Hort de Getsemaní….

Nosaltres també estem cridats a ser testimonis de Senyor, contemplant i seguint la seva acció entre els homes, tan en moments de dolor com d’alegria.

Cinquena: l’ofrena. Jaume va ser el primer dels apòstols a donar la vida per Crist. Va oferir la seva vida a Déu fins al final, tot deixant-lo actuar.

Nosaltres, ens hi podem veure reflectits, ja que també tenim una pobra vida i una fràgil fe, però si com Jaume, ens posem en mans de Déu, ell podrà fer obres grans per mitjà de nosaltres.

Aquestes cinc etapes formen un camí que el podem fer tots apropant-nos al testimoni de l’apòstol en el seguiment del Crist.

Basat en l’Homilia de Manel Simó sobre Sant Jaume,  CPL

 

 

 

2014-07-05

NOU!

Ja ha sortit el Poble de Déu corresponent als mesos de juliol i agost. 
El podeu llegir a través d’aquest enllaç:

2014-07-04


TEMPS DE VACANCES

Hem sortit d’excursió de bon matí. Fa tres hores que caminem. Ens hem creuat amb uns excursionistes que ja baixaven.
Estem arribant al cim.
Ja hi som.
Les valls són als nostres peus. Un poblet al fons, amb les xemeneies que fumegen, ens recorda l’empremta dels homes i dones.
El vent és fred i remou els cabells.
El silenci corprèn i ens embolcalla.
Temps de vacances.
Sóc a la platja. Surt el sol emmirallant-se en l’aigua.
Estic quasi sol.
Noto la sorra en trepitjar la platja, de tant en tant l’aigua de l’onada que es desfà.
Davant,la immensitat del mar, al fons, l’horitzó.
Només la remor de l’aigua trenca el silenci. Un vent suau ens acarona.
Temps de vacances.
Mitja tarda.
Grans i petits ens disposem a fer una passejada. Caminem animats i algunes estones en silenci.
El camí, ombrívol,corre paral·lel a la riera. Sentim el soroll de l’aigua.
Travessem el pla que ens deixa veure, lluny, els cims de les muntanyes.
Arribem a l’ermita i entrem.
Els ulls s’acostumen a la foscor. Ens envolta el silenci.
Dalt del cim, a la platja, caminant cap a l’ermita, Déu és a prop.
Tot ens parla de la seva grandesa, de la nostra joiosa petitesa, de la seva immensitat, del seu amor.
Tot ens apropa a Ell. Passa i torna a passar per la nostra vida. Tinc temps per donar-li;moments per entotsolar-me.
Tenim temps per donar-li; moments per fer família, per fer colla. Tant se val, sol o amb els altres és moment de pregària.
Obrim-nos a la seva presència,per agrair-li el do de la vida, el medi natural que ens acull, la seva bellesa...
Encetem el diàleg per fer pregària.
Una pregària senzilla i agraïda.
Pregària personal o de grup.
Ocasió per als adults per testimoniar la fe davant els infants i els més joves.
Una breu introducció per saludar el Senyor, per fer-lo més present i per situar la pregària i després un parenostre, reposat, que ens agermana i ens fa fills d’un mateix Pare.
És temps de vacances. Sol o amb els altres, també és temps per al Senyor.

«Viviu sempre contents. Pregueu contínuament, doneu gràcia en tota ocasió.
Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist» (1Te 5, 16-18).

 D'Enric Puig i Jofra
Text aportat per Jaume Ventura