Glossa (19) Més enllà del Jordà
La vall del Jordà era una terra fèrtil en un entorn aspre i erm, i per això atreia els pobles que deambulaven pel desert. Els seus guals servien de comunicació entre la Mediterrània i l'Orient. Per l'orient arribaren les tribus que havien fugit d'Egipte i que deixaren petja al desert d'Aràbia, on la tradició diu que prop de Petra fou enterrada Miriam, la germana de Moisès, i ell mateix feu sorgir aigua d'una roca (el rierol de Moisès, a l'entrada de la ciutat rosada), tot i que l'Èxode també situa els fets a Cadeix, al desert de Sin.
A l'altra banda del Jordà, al mont Nebo, es complí la profecia: “Moisès, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs”. Tant a una riba com l'altra del Jordà, Joan batejava als conversos i fins fou empresonat i decapitat a la fortalesa de Maquerunt, prop de Madaba. Balduí de Bouillon, un dels líders de la Primera Croada, proclamat Rei de Jerusalem, anomenà a les terres orientals 'el més enllà del Jordà', Transjordània.
Vista de Terra Santa des de la muntanya Nebo
L'ampli territori de l'altra riba ara és Jordània, un país amb el 75% de desert i una població d'uns sis milions d'habitants, el 92% islamistes i amb un 4% de terra cultivada. País de mercaders d'encens i espècies, Amman és la capital, una ciutat que fou nus de comunicacions en temps dels romans, però que decaigué quan Damasc es convertí en pol de la regió; ara és un centre modern recuperat. Petra i la sortida al Mar Roig són els grans atractius del país.
A les aigües del Jordà Joan predicava i batejava: “És la veu d'un que crida en el desert: prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes”. Jesús fou batejat i després marxà a l'antiga terra de Moab on “l'Esperit el va conduir al desert perquè el diable el temptés i on dejunà quaranta dies i quaranta nits”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada