2011-11-27
27 de novembre de 2011
2011-11-21
20 de novembre de 2011

2011-11-12
2011-11-07
6 de novembre de 2011 Nº.37
DIUMENGE TRENTA-DOS DE DURANT L'ANY
CARPE DIEM
Una de les idees de la paràbola d'aquest diumenge que molts mal interpreten és sobre el tema que les verges sensates no comparteixen l'oli amb les desassenyades. Jesús vol donar un ensenyament concret i no vol que transposem tota la història a la vida real. Aquest consisteix en què el temps passa i sovint el desaprofitem amb excuses per no canviar i no buscar el que hem de fer per viure segons el pla d'amor, de justícia i de pau del nostre Senyor.
Molts posen com excusa la crítica fàcil a l'Església i els seus membres, altres que estan molts ocupats i distrets, altres la por o la mandra, però cadascú és responsable d'ell mateix i s'ha de preocupar de posar els mitjans necessaris per confiar en el Senyor i seguir-lo. Sempre hi ha excuses i l'home modern té una temptació molt forta a reduir el sentit de la vida a allò que és mundà i temporal. Ens convertim en persones sense horitzó d'eternitat, com si l'eternitat no existís i no fos cada cop més a prop de nosaltres. Aquesta és la realitat que recull la paràbola: que depèn de cadascú tenir el necessari per poder trobar-se amb Déu, sobretot en la trobada definitiva amb Ell, i que això no és pot donar ni compartir. No podem confiar en què d'altres facin la feina i nosaltres viure desvagats i descuidar la nostra persona. Cal viure segons l'Esperit i estar ben proveïts de vivència de la fe a través dels mitjans que ens dóna l'Església: la paraula de Déu, l'eucaristia, la confessió dels pecats, el servei als altres, especialment als més necessitats... En definitiva, estar proveïts d'amor, però del bo, que és el de Déu. I això no s'aconsegueix sinó és amb una relació diària i intensa amb Ell i de servei generós i humil amb els seus fills. Aprofitem el nostre temps; és el temps oportú per proveir-nos de l'oli de l'amor de Déu.
En Acció
CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS
Com cada any, arriba aquesta sol·licitud de les delegacions de pastoral vocacional de Catalunya. Consisteix en participar en la pregària continuada que es fa en aquest mes per aquesta important intenció. I com els altres anys, a la diòcesis de Barcelona li correspon els dies 8, 18 i 28. En principi participarem amb les misses d'aquests dies i també podem tenir aquesta intenció en la nostra pregària personal o grupal.
NOCES D'OR SACERDOTALS DEL SR. CARDENAL
Avui a la Sagrada Família se celebra el primer aniversari de la seva dedicació (7/11/2010), i s'hi ha volgut unir la celebració del 50è aniversari de l'ordenació sacerdotal del nostre bisbe. Tindrem present en la pregària comunitària aquesta doble celebració. Felicitem molt afectuosament el nostre pastor i ens unim a les seves intencions, especialment per les vocacions sacerdotals i per els joves sense feina. Els que vulgueu, podeu obsequiar-lo fent una aportació al projecte de Càritas "Joves a l'atur" (cc. 2100-0965-51-0200163608).
RECÉS D'ADVENT
Recordem que serà el dissabte 26 de novembre a Tiana i ens acompanyarà Mn. Josep Serra, consiliari dels grups d'oració i amistat, i formador del seminari.
MÉS COL·LABORADORS
Poc a poc han anat sortint voluntaris, però encara se'n necessiten per cobrir els mínims serveis. En concret, necessitem voluntaris per atendre l'església els dissabtes, els diumenges i les festes per la tarda.
INTENCIONS DE MISSES
DIUMENGE 6: 9:00, Lliure; 11:00, Concepció Casamitjana Calafell, Josep Giró Silvestre; 12:30, Lliure; 20:00, Maria Mariela Montoya i Jaime de Jesús Rios Moná. DILLUNS 7: 11:00, fam. Solé Colomé; 20:00, Lliure; DIMARTS 8: 11:00, Lliure; 20:00, Núria Paulí i Miralles; DIMECRES 9: 11:00, fam. Perea Ruíz; 20:00, Antònia Colom Sebarroja; DIJOUS 10: 11:00, fam. Parés Rius; 20:00, Lliure; DIVENDRES 11: 11:00, fam. Lozano, Carmen Aragonés; 20:00, Lliure; DISSABTE 12: 11:00, Lliure; 20:00, Lliure; DIUMENGE 13: 9:00, Lliure; 11:00, Concepció Casamitjana Calafell, Josep Giró Silvestre, fam. Casas Esteller; 12:30, fam. Moretó Vilamajó; 20:00, Lliure.
2011-11-02
DIUMENGE TRENTA-U DE DURANT L'ANY
SER SERVIDORS, PERÒ AMB BON HUMOR
Expliquen d'un conegut capellà de la nostra diòcesi que va estar de missioner a Xile que una vegada predicava sobre la Paraula de Déu d'aquest diumenge. Va estar insistint repetidament que no li diguessin a ell "Padre", que de pare només en tenim un, que és el del cel. Al final de l'homilia, tot acalorat, se li va acudir preguntar-los si ho havien entès, a la qual cosa van respondre tots a la una: "Sí, padre". Això és veritat, us ho prometo, com és veritat que Jesús ho fa tot amb bon humor. És el que gasta en l'evangeli d'aquest diumenge quan ens recorda que no ens hem de fixar en com actuen els mestres de la llei i els fariseus, sinó en el que parlen, perquè si ens hi fixem n'hi ha per sortir corrent. El Senyor descriu amb molta ironia l'estil de vida d'aquests personatges que busquen que els diguin mestres, guies i pares. Haurem de preguntar-nos si no és el nostre estil de vida, començant per mi, que sóc prevere i pastor d'aquesta comunitat, i així adonar-nos del testimoni que donem. Perquè si busquem els primers llocs, que ens admirin i ens donin la raó, o més modern i New Age, estar còmodes i satisfets amb les nostres cosetes i seguretats, és llavors que anem errats i esdevenim uns antitestimonis. El Senyor acaba de nou recordant-nos que el més important per a Déu és el que serveix i s'humilia per servir els altres. Però amb bon humor i generositat, no ho oblidéssim pas i no fóssim uns hipòcrites ressentits com aquells experts en la llei de Déu que odiaven Jesús i abusaven de la gent, i alhora es creien que tenien Déu de part seva.
2011-10-25
DOMUND1964-DOMUND 2011
En el meu pas pel col · legi dels Maristes Champagnat de Badalona m'arriben vells records de la celebració del dia del DOMUND - dia de les missions.
Just tenia nou anys quan un mes i mig d´haber començat el cole i prèviament havent celebrat la primera festa escolar, dia de la hispanitat el meu tutor el germà Alberto ens explicava les seves vivències del seu pas per la illa de Cuba on el mandatari d'aquest país Fidel Castro havia fet persecució a tots els religiosos i ens proposava, prèviament amb el permís dels pares, ser voluntaris per a la recol · lecta del Domund.
Ens donava una guardiola de fusta en la qual hi havia una fotografia d'un nen africà famèlic i un religiós que l'acompanyava, teníem dos dies per recollir fons.
Lla frase a l'hora de dirigir-me a la gent era "em podria donar una caritat per al DOMUND"
començava per les cases i pisos més propers incloent places, mercats d'abastament i sortides de les misses de les esglésies on creia que la gent després de sentir un sermó seria més generosa.
Lles reaccions de la gent eren de tots els colors des de la senyora de neteja, amb poc poder adquisitiu, que es treia una moneda de cinc duros, sorprenent, fins al senyor amb corbata que em deia que estava reunit i que passés més tard, cosa que feia perquè veia que aquest podia aportar molt més, en aquest cas la meva aspiració eren un bitllet de vint duros (100 pessetes), poques vegades ocurria.
He de confessar la meva satisfacció quan arribava el dilluns al col · legi amb el meva pesada guardiola en què la meva aspiració era haver recaptat les mil pessetes, cosa que mai ocurria a part de l'experiència d'haver conegut un munt de gent en tan sols quaranta-vuit hores
Quasi cinquanta anys després els temps han canviat, no veig nens de nou anys amb guardioles demanant pels carrers. Hem avançat molt en tot però hem perdut en el camí molts valors que potser avui trobem a faltar en els nostres fills, néts.
Valors com la solidaritat, el voluntariat, la generositat, relacions amb els altres, fer alguna cosa sense demanar res a canvi.
L'educació ha de canviar en funció dels temps però hi ha valors que s'han de mantenir, alguns us els he comentat si volem construir un món més just i més solidari.