Glossa (16) Un vell nou Estat
En la Diàspora el poble jueu no oblidà la terra promesa i el desig de recuperar-la, per això en finalitzar el Séder pasqual, els participants any rere any repetien: 'l'any vinent a Jerusalem'. Era la reivindicació de l'Eretz Israel.
Els jueus, a través del sofriment de la seva història, confiaven en el retorn: “Els redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d'una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l'alegria; fugiran els planys i la tristor”. Amb els anys, els segles, l'esperança messiànica es reafirmà en el terreny polític i el 1881 Moshe Lilienblum va llançar la crida al retorn a la pàtria i estudiants ucraïnesos van decidir anar a fundar colònies agrícoles a Palestina, on es van trobar amb petites comunitats rurals jueves que hi vivien en l'anonimat (els 'sabra').
El somni començava a realitzar-se, quan Theodor Herzl teoritza sobre el sionisme (1895) i el banquer Rothschild finançà tot el que calia. La història reivindicativa és molt llarga i la Declaració Balfour (1917) obria les condicions per l'establiment d'una llar nacional jueva. L'impuls jueu i els màrtirs de la Xoà feren la resta: el 14 de maig del 1948 es constituïa l'Estat Jueu i s'iniciaven les conegudes com Guerres Àrabs, un conflicte que encara dura.
Israel és un Estat de democràcia representativa regit per un sistema parlamentari, amb uns nou milions d'habitants (74% jueus, 21% musulmans i la resta cristians i drusos). Les llengües oficials són l'hebreu i l'àrab, si bé se'n parlen moltes altres segons les diverses procedències de la Diàspora. La Llei del Retorn, una de les primeres aprovades pel nou estat, permet demanar la nacionalitat a tots els jueus d'arreu del món.
La Menorà (canelobre de set braços) i l'Estrella de David són els seus signes representatius.
En la Diàspora el poble jueu no oblidà la terra promesa i el desig de recuperar-la, per això en finalitzar el Séder pasqual, els participants any rere any repetien: 'l'any vinent a Jerusalem'. Era la reivindicació de l'Eretz Israel. Els jueus, a través del sofriment de la seva història, confiaven en el retorn: “Els redimits retornaran, entraran a Sió cridant de goig, coronats d'una joia sense fi. Arribaran la felicitat i l'alegria; fugiran els planys i la tristor”. Amb els anys, els segles, l'esperança messiànica es reafirmà en el terreny polític i el 1881 Moshe Lilienblum va llançar la crida al retorn a la pàtria i estudiants ucraïnesos van decidir anar a fundar colònies agrícoles a Palestina, on es van trobar amb petites comunitats rurals jueves que hi vivien en l'anonimat (els 'sabra').
El somni començava a realitzar-se, quan Theodor Herzl teoritza sobre el sionisme (1895) i el banquer Rothschild finançà tot el que calia. La història reivindicativa és molt llarga i la Declaració Balfour (1917) obria les condicions per l'establiment d'una llar nacional jueva. L'impuls jueu i els màrtirs de la Xoà feren la resta: el 14 de maig del 1948 es constituïa l'Estat Jueu i s'iniciaven les conegudes com Guerres Àrabs, un conflicte que encara dura.
Israel és un Estat de democràcia representativa regit per un sistema parlamentari, amb uns nou milions d'habitants (74% jueus, 21% musulmans i la resta cristians i drusos). Les llengües oficials són l'hebreu i l'àrab, si bé se'n parlen moltes altres segons les diverses procedències de la Diàspora. La Llei del Retorn, una de les primeres aprovades pel nou estat, permet demanar la nacionalitat a tots els jueus d'arreu del món.
La Menorà (canelobre de set braços) i l'Estrella de David són els seus signes representatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada