Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa, XIX

Glossa (19) Més enllà del Jordà 

La vall del Jordà era una terra fèrtil en un entorn aspre i erm, i per això atreia els pobles que deambulaven pel desert. Els seus guals servien de comunicació entre la Mediterrània i l'Orient. Per l'orient arribaren les tribus que havien fugit d'Egipte i que deixaren petja al desert d'Aràbia, on la tradició diu que prop de Petra fou enterrada Miriam, la germana de Moisès, i ell mateix feu sorgir aigua d'una roca (el rierol de Moisès, a l'entrada de la ciutat rosada), tot i que l'Èxode també situa els fets a Cadeix, al desert de Sin. 

A l'altra banda del Jordà, al mont Nebo, es complí la profecia: “Moisès, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs”. Tant a una riba com l'altra del Jordà, Joan batejava als conversos i fins fou empresonat i decapitat a la fortalesa de Maquerunt, prop de Madaba. Balduí de Bouillon, un dels líders de la Primera Croada, proclamat Rei de Jerusalem, anomenà a les terres orientals 'el més enllà del Jordà', Transjordània.

Vista de Terra Santa des de la muntanya Nebo
 

L'ampli territori de l'altra riba ara és Jordània, un país amb el 75% de desert i una població d'uns sis milions d'habitants, el 92% islamistes i amb un 4% de terra cultivada. País de mercaders d'encens i espècies, Amman és la capital, una ciutat que fou nus de comunicacions en temps dels romans, però que decaigué quan Damasc es convertí en pol de la regió; ara és un centre modern recuperat. Petra i la sortida al Mar Roig són els grans atractius del país. 

A les aigües del Jordà Joan predicava i batejava: “És la veu d'un que crida en el desert: prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes”. Jesús fou batejat i després marxà a l'antiga terra de Moab on “l'Esperit el va conduir al desert perquè el diable el temptés i on dejunà quaranta dies i quaranta nits”.

Diumenge XXXII de Durant l'any

JORNADA DE GERMANOR 2019

“Sense tu, no hi ha present. Amb tu, hi ha futur”

CREURE EN LA RESURRECCIÓ

La Paraula de Déu d’aquest diumenge ens posa davant la fe en la Resurrecció. És el fonament i sentit de la vida cristiana. Inclús alguns són cridats al testimoni d’aquesta amb el martiri com ens parla la primera lectura. Aquest possible diàleg de dos nadons bessons que esperen el naixement ens il·lumina sobre la nostra fe en la resurrecció.

«En el ventre d'una mare hi havia dos nadons. Un va preguntar a l'altre: - “Tu creus en la vida després del part?” L'altre va respondre: - "És clar que sí. Hi ha d'haver alguna cosa més. Potser som aquí per preparar-nos per al que vindrà més tard ". - "Ximpleries", diu el primer. "No hi ha vida després del part. ¿Quina classe de vida seria aquesta? ". El segon diu: - "No ho sé, però hi haurà més llum que la que hi ha aquí. Potser podrem caminar amb les nostres pròpies cames i menjar amb les nostres boques. Potser tindrem altres sentits, que no podem entendre ara ". El primer va contestar: - "Això és un absurd. Caminar és impossible. I menjar amb la boca? ¡Ridícul! El cordó umbilical ens nodreix i ens dóna tota la resta que necessitem i és massa curt. La vida després del part és impossible". El segon va insistir: - "Bé, jo penso que hi ha alguna cosa i tal vegada sigui diferent del que hi ha aquí. Potser ja no necessitem d'aquest tub físic". El primer va contestar: - "Ximpleries, llavors per què ningú mai no va tornar d'allà? El part és la fi de la vida i en el post part no hi ha res més enllà de la foscor, silenci i oblit. Ell no ens portarà a cap lloc. - "Bé, jo no ho sé", diu el segon "però amb seguretat anem a trobar-nos amb la mare i ella ens cuidarà". El primer va respondre: - "Mare ... tu realment creus en Mamà? Això és ridícul. Si Mamà existeix, llavors, on és ella ara? ". El segon diu: - "Ella és al voltant nostre. Estem per ella. D'ella, nosaltres som. És en ella que vivim. Sense Ella, aquest món no seria i no podria existir ". Diu el primer: - "Bé, jo no puc veure-la, llavors, és lògic que ella no existeix". El segon li respon a això: - "De vegades, quan tu estàs en silenci si et concentres i realment escoltes, tu podràs percebre la seva presència i escoltar la seva veu amorosa allà dalt"».

            En Acció 

CONFERÈNCIA SOBRE EL PAPA A BADALONA

La setmana propera es celebra un congrés a Barcelona sobre l’aportació del Papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església. Serà del 12 al 14 de novembre en el seminari. En el marc d’aquestes jornades hi haurà unes conferències en les parròquies a càrrec de ponents força coneixedors del Papa. Una d’aquestes es farà a la Parròquia de Santa Maria de Badalona, el dimecres 13, a les 20 h. La impartirà Andrea Tornielli, director de comunicació del Vaticà, l’anomena’t periodista del Papa, amb el tema: “L’estil comunicatiu del Papa Francesc”.

EL COLUMBARI DE LA PARRÒQUIA DE SANT JOSEP

Aquest divendres hem beneït i inaugurat el Memorial del Sagrat Cor de Jesús. És un espai de repòs per a les cendres dels difunts i pel recolliment de les famílies. Consta de 80 columbaris amb capacitat doble cadascun. Es troben a l’entrada de la Capella del S. C. de Jesús. La seva administració va a càrrec de Pompes Fúnebres de Badalona. Teniu una oficina al c/ Francesc Layret, 84. Allà us informaran i podreu demanar aquest servei.

CELEBRACIÓ DEL FINAL DEL 150è ANIVERSARI

El 24 de novembre, Solemnitat de Crist Rei de l’univers, celebrarem el final del 150è. Som convidats a la missa de les 11 h per donar gràcies per aquest aniversari. Hi participarà l’Orfeó Badaloní i demanem a tots els grups que hi facin una ofrena.

RECÉS D’ADVENT I MISSA DE L’ENVIAMENT A TERRA SANTA

El dissabte 30 de novembre,  de 9:30 a 13:00, tindrem el recés d’Advent. a la Providència. Ens acompanyarà la benedictina Gna. Teresa Furest.

Al vespre d’aquell mateix dissabte 30, en la missa de les 20 h, celebrarem l’enviament dels pelegrins que marxen el dia següent a Terra Santa.

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa, XVIII

Glossa (18) Vora el Jordà 

A la ribera oest del Jordà, en la zona muntanyosa de Judà i al cor de Palestina, s'estén la regió autònoma de Cisjordània (vora el Jordà), un territori d'uns 6.000 km² habitat per prop de 3 milions de persones. “Uns territoris que els israelites van rebre en herència al país de Canaan” i segles després els nòmades àrabs es feren seu. Una realitat que expressa el problema palestí. 

Aquelles terres foren l'escenari dels principals esdeveniments de la Bíblia i les trepitjà Jesús de Natzaret per difondre el seu missatge. “Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu”. Quan la devastació romana, els jueus resistiren entre les muntanyes i la fortalesa de Masada esdevingué l'exemple del martiri d'un poble. 

Entre les muntanyes i el desert de Judà es desenvolupà l'encara molt desconegut moviment ascètic jueu dels essenis, de caràcter sectari radical, lligat a Qumran i que segurament influí en Joan Baptista. 

El 1948 Cisjordània es constituí com a realitat àrab adherida a Jordània però durant la Guerra dels Sis Dies (1967) fou ocupada per Israel i annexionada com a regió autònoma amb el nom de Judea i Samaria. Els intents de crear l'Estat de Palestina xocaren amb l'oposició dels jueus, que feren valdre les seves influències internacionals. El 1988 Jordània renuncià als drets sobre el territori i els acords d'Oslo (1995) serviren per donar forma a l'Autoritat Nacional Palestina, però sempre com a regió autònoma. 

Per garantir la seguretat, Israel ha aixecat un vergonyant mur entre els territoris, però la instal·lació d'assentaments de colons jueus a l'altra banda de la línia verda és una font de conflictes. A Cisjordània hi viuen uns 240.000 jueus i 2.700.000 àrabs, d'aquests uns 300.000 desplaçats, en 19 camps de refugiats. 

Diumenge XXXI de Durant l'any

CÓRRER SENSE DESTORBS

Ens endinsem en els últims diumenges de l’any litúrgic. Ens inviten a prestar atenció a la conclusió del nostre camí humà i al final dels temps. És tota l’Església la que s’adreça cap a aquesta consumació escatològica. Avui està present aquest tema en l’oració col·lecta al demanar a Déu que ens concedeixi «de córrer sense destorb cap als béns que ens prometeu». Igualment, en l’oració de postcomunió es demana «deixeu-nos sentir cada dia més, Senyor, els efectes de la vostra gràcia i prepareu-nos a rebre les promeses...».

En la segona lectura, la segona carta als Tessalònicencs, apareix també la dimensió escatològica quan esmenta «l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i la nostra reunió amb ell».

L’evangeli d’aquest diumenge ens posa davant dels ulls el relat de la conversió de Zaqueu. «Avui s’ha salvat aquesta casa», exclamarà Jesús. Déu no actua amb precomprensions, ni ens jutja sense donar opció al penediment. Déu és misericordiós, dóna sempre una nova oportunitat.

Com se’ns diu en la lectura del llibre de la Saviesa: «Us apiadeu de tothom, i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se». Com ho mostra Jesús en l’evangeli quan s’allotja a casa d’un pecador i li ofereix la salvació, acomplint així l’objectiu de la seva vinguda al món: «El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut».

Aquest diumenge, després de la festa de Tots Sants i la memòria als fidels difunts ens situen en aquest context de caminar cap a una fi en Déu, però amb la confiança de què Déu és misericordiós. Que estima i es comporta com un pare que perdona i ens anima a ser millors i ens vol salvar a tots: a ser sants com ho és ell. Correm-hi tots.    

(CPL)

 En Acció 

EL COLUMBARI DE SANT JOSEP  

El divendres 8 de novembre hi haurà la benedicció i inauguració de la remodelació de la Capella del Sagrat Cor de Jesús amb el nou Columbari. Aquest està a l’entrada com una mena d’atri a través del qual entrem a la capella. Aquesta reforma l’hem pogut fer gràcies al patrocini de Pompes Fúnebres de Badalona. Ells s’encarreguen també de l'administració del memorial pel  dipòsit de les cendres dels difunts.

Aquest servei respon a una triple motivació. Primer, ajudar a fer efectives les disposicions que el Papa va promulgar en la instrucció: Ad resurgendum cum Christo. Bàsicament demanava que se li donessin a les cendres dels difunts un tracte digne i ecològic segons l’espiritualitat cristiana. Que en lloc de tenir-les exposades a casa o es llancessin al mar o a la muntanya, es dipositessin en un espai sagrat com un cementiri o un columbari. Segon, prestar un bon servei als fidels que tinguin la devoció i la tradició de vincular els difunts a una església com s’havia fet fa temps. I tercer, la reforma i adequació de la capella que acull aquest servei, tal com molts feligresos havíeu demanat en repetides ocasions. Donem gràcies a Déu per poder fer aquesta obra de Misericòrdia i poder arreglar aquesta capella.

Per tant, sou tots convidats a aquesta celebració en la qual començarem a les 20 h amb la missa pels difunts de la parròquia i a continuació procedirem a la benedicció i inauguració d’aquest nou espai de memorial i de pregària.

JORNADA DE GERMANOR: 10 DE NOVEMBRE

Serà el proper diumenge 10 de novembre amb el lema: “Sense tu, no hi ha present. Amb tu, hi ha futur”. És el dia de l’església diocesana en el que recordem que som una gran família i que hem de col·laborar tots al sosteniment d’aquesta amb totes les parròquies, institucions i moviments.

CELEBRACIÓ DEL FINAL DEL 150è ANIVERSARI: DIUMENGE 24

Serà el darrer de l’any litúrgic, Crist Rei, a la missa de les 11 h. Comptem amb l’Orfeó Badaloní i demanem a tots els grups que hi facin una ofrena.

Poble de Déu, novembre

• El Carmel Missioner Seglar compleix 25 anys
• Entrevista a Miquel Creixell Tramuns, autor de l’espectacle «Homenatge»
• Debat sobre els joves i Déu
• Una vuitantena de pelegrins, a punt per fer el viatge a Terra Santa
• Joan Roig Diggle ja és màrtir
• Agenda

Benvolguts i benvolgudes,


Us faig arribar el Poble de Déu de novembre en enllaços a Dropbox o bé a Issuu i en pdf adjunt.


Podeu enviar-lo a les vostres llistes de correu electrònic i també podeu imprimir-lo per posar a disposició d'aquelles persones que no disposen d'email.


En aquest enllaç podeu consultar tots els números publicats.


Joan Andreu Parra
Arxiprestat Badalona Nord, Montgat i Tiana / Comunicació
M. 602 653 946

Diumenge XXX de Durant l'any

El que de veritat compta per a Déu

Les lectures d’aquest diumenge revelen quelcom fonamental de la nostra fe. El que compta per a Déu. El que és important per a ell. La primera lectura, del llibre de Sira, ja explica que ell és misericordiós amb els febles i pobres. Déu no té en compte el prestigi o poder que els homes puguin tenir en vida, sinó que escolta la pregària dels necessitats. Ell no es deixar enganyar ni subornar, sinó que està atent al clam dels febles. Els més importants són els innocents i oblidats.

Sant Pau també dona testimoni de com es va trobar sol davant el tribunal que el va jutjar, però Déu el va assistir i li va donar forces. Expressa la confiança que el salvarà de la gola del lleó i el guardarà pel seu regne. De nou, Déu al costat del feble que demana la seva ajuda.

I a l’evangeli, Jesús explica una paràbola que explicita això mateix. I alhora desacredita la pretesa justícia de les persones que es creuen justes i que menyspreen els altres. Posa l’exemple d’un fariseu que es vanagloria de complir la llei en allò que comporta fer-se veure i quedar bé davant els altres. I alhora, no parla d’obres de caritat o misericòrdia. En canvi el publicà, té consciència de pecador i ho manifesta quedant-se lluny i sense atrevir-se a aixecar els ulls. Només demana la misericòrdia de Déu.

La conclusió final presenta de forma antitètica l’orgull i l’humilitat, per explicar que el creient ha de ser humil, ja que no és per les pròpies obres que ens salvem, sinó pel reconeixement de la nostra condició de pecadors i per l’acolliment de la fe i l’amor en Jesucrist. És el que de veritat compta per a Déu.

          

  En Acció 

ARRIBA EL NOVEMBRE: FINAL DE L’ANY LITÚRGIC

Tots Sants, divendres 1, amb horaris dels diumenges amb la missa de les 20 h del dijous 31. La tradicional passada del Sant Crist de Sta. Maria pel Cementiri Vell de Badalona amb el Cos de Portants, a les 12:30 h.

Commemoració de tots els Fidels Difunts, dissabte 2, missa a les 11h i a la Providència, missa a les 10 h.

Missa per a tots els difunts de Badalona. Serà el dilluns 4. Organitza Pompas Fúnebres de Badalona.  Serà a les 20 h, a Santa Maria.

Benedicció i inauguració de la rehabilitació de la capella del Sagrat Cor de Jesús amb el Columbari. Serà el divendres 8, a les 20 h. Començarem amb la missa pels difunts de la parròquia.

Conferència: “L’estil comunicatiu del Papa Francesc” d’Andrea Tornielli, director de comunicació del Vaticà. Dimecres 13, a les 20 h a la Parròquia de Santa Maria de Badalona.

Celebració  del final del 150é aniversari, Solemnitat de Crist Rei, últim diumenge de l’any litúrgic. Serà al 24 amb la missa de les 11 h. Hi participa l’Orfeó Badaloní i demanem a tots els grups que hi facin una ofrena.

Recés d’advent. El dissabte 30, al matí, de 9:30 a 13:00, i el farem a la Providència. Ens acompanyarà la benedictina Gna. Teresa Furest, filla de la parròquia i ben coneguda per tots.

Missa de l’enviament a Terra Santa. 

En aquell mateix dissabte 30, en la missa de les 20 h, celebrarem l’enviament dels pelegrins que marxen el dia següent a Terra Santa.

DOMUND

A la col·lecta per les missions es van recollir 1.120,66 €.

NOUS SERVEIS PARROQUIALS

Ja està en marxa el reforç educatiu per adolescents. Es troben dimecres i divendres, de 17 a 19 h. També la Llar de Maria. Necessitem voluntaris.

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa, XVII

Glossa (17) El miracle de la llengua 

La llengua té la funció de contribuir a la comunicació entre les persones però també serveix per cohesionar interessos comuns i mantenir pòsits culturals. Viu mentre s'utilitza i mort quan deixa de practicar-se o no és necessària. De llengües mortes la història manté un bon obituari i de moltes, com la rosa invocada per Bernat de Cluny i recordada per Eco, només en queda el nom. 

Es pot ressuscitar una llengua? És possible recuperar una parla desapareguda durant dinou segles? Sembla una empresa només a l'abast d'un fet miraculós, però Palestina és terra de miracles i els israelites ho han fet possible: després de mil nou-cents anys d'haver abandonat l'hebreu ara és la llengua d'ús comú. 

L'antiga Palestina fou un país solcat per múltiples llengües i dialectes, una realitat pròpia dels països d'arrel nòmada. Fou una terra on es parlaven diverses llengües del grup semític occidental, on l'arameu es convertí en llengua franca. “Parla'ns si et plau en arameu, que nosaltres també l'entenem”, digueren els hebreus a l'enviat assiri, quan l'imperi persa imposà l'autoritat. Abans els hebreus havien implantat la llengua quan conqueriren Canaan, encara que “la meitat dels seus fills parlaven una llengua estrangera i eren incapaços de parlar la llengua de Judà”. 

Amb la denominació romana es perdé l'arameu, que sobreviuria com a llengua litúrgica en els ritus orientals, i l'hebreu, que només pervisqué en algunes paraules entre els sefardites i els asquenazites. 

El nou Estat d'Israel (1948) havia entès que la llengua podia ser una excel·lent instrument de cohesió, quan es construí una comunitat amb gent provinent de segles de diàspora i s'exposaven a una nova Babel. Aquesta és una gran història i avui l'hebreu modern és la llengua oficial de l'Estat.