Glossa (10) De les tribus a la història
Quan travessaren el Jordà, els hebreus ocuparen la terra i “deixà de caure el mannà i els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan”. Després de conquerir Jericó, les dotze tribus, dirigides per Jutges, s'estengueren pel nou país, on funcionaren de manera federada i unint-se quan l'enfrontament amb altres pobles ho feia necessari.
Les tribus no sempre s'entenien i els ancians van reclamar al profeta Samuel: “Dóna'ns un rei que ens governi, tal com tenen totes les altres nacions” i el Senyor li va inquirir: “Accedeix al que el poble et demana”. Apareix la monarquia i Israel entra a la història, quan passa de la tradició oral a la crònica escrita. David conquereix Jerusalem i la converteix en capital del regne. Salomó eleva el regnat al màxim exponent, quan construeix el Temple i enamora a totes les reines veïnes, com feu amb la de Saba, protagonista d'una sensual llegenda d'amor.
Amb cinc dinasties diferents, i amb èpoques de regnat absolut i altres de vassallatge, la monarquia desgrana una llarga història. Sorgeixen els profetes, paral·lels als governants i intèrprets de la paraula de Déu: “Vés a profetitzar al meu poble d'Israel”.
Quan els assiris conqueriren el nord, els hebreus que hi residien són deportats a Nínive (721 aec), “el poble d'Israel serà deportat lluny de la seva pàtria”, i apareixen els samaritans i el misteri de les tribus perdudes, que tanta literatura ha originat. La derrota del sud comporta l'exili babilònic (586 aec) i obra l'època en què es reescriu la Bíblia i s'ordena a la manera actual, quedant determinades la Tanak (Bíblia hebrea escrita) i la Mixnà (tradició oral).
“Ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà”. Al llevant mediterrani desenes d'invasors, exèrcits sedejats de poder, imposaran una nova història.
[Consultar totes les glosses]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada