Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (11)

Glossa (11) El Temple i la sinagoga

Sota la volta estelada, els pobles nòmades invocaven els déus. El poble hebreu féu un pas més, “un sol Déu, una sola terra”, i abraçà Jahvè i el monoteisme. Apareix l'altar com a lloc de celebracions, per fer ofrenes i sacrificis, o com a estructura commemorativa: “Aixecà un altar en aquell indret i va invocar-hi Déu com a Senyor”.

Les tribus es feren grans i s'inventaren les ciutats. S'establiren centres per les ofrenes, petites i senzilles edificacions, i les celebracions es feien a l'aire lliure. “Van construir l'altar del Déu d'Israel, per poder oferir-hi holocaustos tal com prescriu la Llei de Moisès”. El Tabernacle aixoplugava l'Arca de l'Aliança, que sorgeix en el relat de la conquesta de Jericó. Segons la tradició contenia les Taules del Sinaí, la vara d'Aaron i un bol de mannà. Una Arca perduda que ha generat moltes llegendes.

Els hebreus recordaven la magnificència dels temples de Mesopotàmia i Egipte i per això “Salomó va emprendre la construcció del Temple del Senyor” (950 aec), que inicià l'època del Primer Temple, un dels grans moments de la història israelita, amb el temple com a centre religiós. Destruït per Nabucodonosor (587 aec), a la tornada de l'exili babilònic Zorobabel va aixecar el Segon Temple (515 aec), al lloc on existí el primer. Era el símbol nacionalista i el sentiment d'independència. Fou arrasat definitivament per Tito l'any 70 ec.

Procedents de la diàspora d'Alexandria (segle III aec), les 'cases d'oració' es consolidaren com a llocs de trobada per la pregària, la formació i l'assemblea. Són les sinagogues. Allà els rabins orienten la vida del poble. “El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren. Acabada la lectura de la Llei, el cap de la sinagoga els digué: germans, si voleu adreçar una exhortació, podeu parlar”. La vida de la sinagoga reflexa la de la comunitat.

[Consultar totes les glosses]