La setmana passada parlàvem de l’amistat amb el Senyor que hem de conrear cada dia. Avui continuem amb aquest mateixa reflexió amb la pregària de petició. És la pregària del pobre que se sent necessitat i se sent en mans de Déu. Que depèn totalment de Déu i veu que tot són dons que Ell ens dona. És la pregària que hem de fer sempre. Però l’hem de fer amb un cor net i que busca que es facin els plans de Déu.
En la primera lectura tenim de nou a Abraham que prega pel destí de Sodoma i Gomorra que degut al seu pecat està abocada a la destrucció. Però Abraham prega a Déu per a que no passi això. I ho fa dirigint-se a Déu interpel·lant-lo per la sort dels justos que hi ha a la ciutat que serveixi per a salvar-la. Abraham prega humilment i demana el que sap que Déu vol: que és la salvació de tothom. Déu l’escolta i el respon afirmativament. La nostra pregària ha de ser sempre buscar el bé que és el voler de Déu. Fer-la amb la confiança que Déu ens escolta i duu a terme el seu pla amb la nostra interpel·lació creativa. Ens demana que treballem colze a colze amb Ell per a crear camins de vida i salvació.
La carta de Sant Pau, fa un pas mes, i ens fa veure com els que creuen en Crist participen de a seva passió i mort. Ell és el just que ha mort víctima dels pecats dels injustos. Nosaltres també participem dels sofriments i contrarietats d’aquesta vida que acabarà en la mort. Però els que estan en Crist, uneixen la seva vida a la de Crist, oferint-se i lliurant-se amb Ell. La pregària es converteix en oferiment per la salvació de tots, Així quan preguem pels altres, ens impliquem i ens donem en servei i amor pel seu bé. La pregària és activa. És estar amb el Senyor i lliurar-nos amb Ell, posant el cor i la vida al costat dels que pateixen i necessiten de la nostra ajuda. I alhora, confiant que amb Ell participarem de la victòria final sobre el pecat que ens porta a la vida eterna.
Avui hem de fer nostra la pregària del deixebles: Senyor, ensenyeu-nos una pregària. Sabent, el Senyor, la dificultat que tenim en pregar per oferir-nos amb Ell, ens ensenya la pregària més humil que respon a les nostres necessitats i al voler de Déu: el Parenostre. I ens recorda que l’hem de fer amb confiança, perquè Déu sempre respon i actua tenint en compte la nostra pregària. Déu ens dona l’Esperit Sant. Això vol dir que es dona Ell mateix per estar amb nosaltres i caminar junts.
Demanem a Déu saber pregar per un unir-nos a Ell i oferir-nos per dur a terme el seu pla de vida i amor per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada