L’objectiu de la Paraula de Déu d’aquest diumenge el sintetitza una frase que diu Sant Pau als Colossencs: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui amb vosaltres. Aquest és l’objectiu i el sentit de la vida cristiana: estar amb el Senyor. Però al mateix temps s’ha de recordar que Ell no està del tot amb nosaltres. Sempre estem a la recerca i preparant-nos per la seva vinguda. Mai el posseirem. El Senyor es va revelant poc a poc i demana una tensió continuada d’estar en camí per anar amb Ell i trobar-lo.
L’experiència d’Abraham a Mambré, en la primera lectura, ens relata la disposició d’acollir el misteri de Déu. Deixar que Déu passi per nosaltres. Cal estar preparats. Aquest encontre no s’improvisa. Cal tenir un cor disponible i atent per poder-lo acollir. La pregària, les bones obres, les pràctiques religioses, no ho asseguren. Cal un cor humil i pobre que tingui la intenció sincera d’escoltar i acollir Déu en la seva vida. Abraham comparteix el millor que té i ho posa tot al servei d’aquells misteriosos visitants. I roman en una actitud de servei i obertura. Quan fem això, quan acollim Déu en la nostra vida, la vida es transforma, hi ha novetat, hi ha fruits... Déu fa miracles i transforma la realitat segons els seus designis.
Es així que avui escoltem en l’Evangeli el magnífic diàleg d’amistat del Senyor amb Marta i Maria. Quin goig del cor poder fruir de l’amistat del Senyor. És el que hem de conrear sempre. Poder tenir aquesta intimitat i confiança amb Ell. És el que dona sentit a la nostra vida cristiana. Per això el Senyor diu que Maria ha elegit la part millor, i no li serà pas presa.
L’activitat de Marta és important. El Senyor no la infravalora i li parla amb molta delicadesa. La reflexió que li fa indica que té una bona amistat amb ella i la coneix profundament. El missatge que li dona va dedicat a totes les generacions que vindran després. Especialment la nostra. Una generació que destaca per anar sempre desbordada de feina i ocupacions, i que està instal·lada en l’estrès. Nosaltres, deixebles del Senyor Jesús, hem de donar un bon testimoni i hem de fer nostres les paraules que adreça a Marta. No podem caure en l’activisme creient que amb aquest ja funcionem i tenim a Déu content. Hem de ser amos de la nostra vida i que aquesta ha d’estar arrelada i connectada amb el Senyor. L’activitat i els servei són importants com ens manifesta el Senyor en altres ocasions però han de néixer d’una vida de comunió amb Déu. És el missatge de la Paraula de Déu que expressem en pregària. Que busqui sempre la teva amistat Senyor, per deixar-me treballar i transformar pel teu amor.
