Comencem el mes de Juliol amb unes lectures clarament sinodals. Ens conviden a viure el camí que fem junts amb el Senyor. Precisament en aquest temps sinodal que el Papa Francesc ens ha convocat.
Primer, Isaïes ens parla de la Ciutat Santa, la Jerusalem celestial. Aquesta és símbol i profecia de l’Església de Déu. I per a nosaltres és la crida a viure la comunió amb Déu. A vegades o sovint, ens costa veure aquest comunió en la nostra Església actual i de sempre, però el profeta ens parla de com Déu obra a través d’ella i ens fa arribar el seus dons. Per nosaltres presència i acció de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és la que fa viure ja l’acompliment de la profecia d’Isaïes, encara que no del tot. Queda força camí per fer. Avui donem gràcies per la nostra pertinença a l’Església que és com la mare que ens dona consol i esperança, per a fer possible viure la comunió amb Déu.
Després Sant Pau, ens convida a la participació. Aquesta passa per adonar-nos que la nostra glòria i el nostre sentit de viure és la creu de Nostre Senyor Jesucrist. És l'únic criteri que hem de seguir, seguir la creu. És la porta que hem de travessar per a ser creats de nou. És entrar en la novetat de vida en Jesucrist. És la crida a la participació. Deixar-nos transformar al passar per la creu que ens porta a la resurrecció. Això és l’Eucaristia, en la qual no som espectadors sinó agents actius que s’ofereixen i participen de l’ofrena del Crist en la creu, amb tota la vida. L’Eucaristia configura la vida de l’Església i tota la vida cristiana.
L’evangeli ens crida a la missió. El setanta dos és un numero que representa tots els deixebles i tots ells són enviats. No té sentit ser cristià sinó és per a la missió. I és una missió amb dues característiques importants: l’esperança i la llibertat.
Esperança manifesta en la pregària: “Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los”. Aquesta pregària està plena de confiança i determinació. Manifesta que hi ha molt a recollir. La collita és abundant, el que falta són mans. La feina ja està feta només cal anar a buscar els fruits. Per tant, ens ha d’omplir d’esperança en l’acció que Déu fa i que nosaltres només som col·laboradors d’una empresa que l’èxit final està més que assegurat.
I llibertat, perquè no depenem dels resultats ni de l’èxit, com el refús que podem trobar. Cridats a fer allò pel que hem estat creats i enviats. Viure i comunicar l’amor de Déu en Jesucrist, sense esperar res a canvi, del món, sinó comptar amb l’acompanyament del nostre Senyor. L’alegria és estar i anar amb el Senyor per sempre.
En conclusió, la Paraula de Déu d’aquest diumenge ens dona els tres eixos del camí sinodal que el papa Francesc ens convida a recórrer: comunió en Església, participació a través de la creu i missió amb esperança i llibertat. Que aprofundim el camí sinodal que com a cristians hem de viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada