Glossa (15) La Ciutat Santa
La història de Jerusalem és la història del món, però també la d'una ciutat rural als turons de Judea. Per a molts és el centre del món, quan “generacions i generacions s'ompliran de goig per tu i portaràs per sempre més el nom de ciutat escollida” i “grans nacions vindran a Jerusalem a suplicar al Senyor de l'univers, a implorar el seu favor”.
És la Ciutat Santa i pels creients la morada de Déu, la capital de dos pobles, el temple de tres religions i l'única ciutat que existeix dues vegades: la ciutat terrenal i el referent celestial. I, entre les seves muralles els màxims referents de les tres religions monoteistes: el Mur de les Lamentacions, la Basílica del Sant Sepulcre i la Cúpula de la Roca.
Ha estat cobejada per diverses civilitzacions, que han destruït i construït a l'altiplà de Judea, entre els pujols de Moria i de Sió; i l'hegemonia de les religions moltes vegades ha estat el motor de conflictes, “però Judà i Jerusalem seran habitats per sempre, i als qui han vessat la seva sang no els deixaré sense càstig. Jo, el Senyor, residiré a Sió”.
Passejar pels barris i carrers, viure els referents religiosos, contemplar les restes arqueològiques... és sentir la flaire de quatre mil anys d'història. I valorar relats fins i tot contradictoris. Encara, molts estudiosos conclouen que la seva història és a la vegada la crònica d'una veritat i d'una llegenda; un deixar-se portar per uns fets dels quals si t'atrevissis a treure la ficció, potser no en quedaria gairebé res.
“Deu mesures de bellesa van caure sobre el món, nou les va rebre Jerusalem i una la resta del planeta; deu mesures de dolor van caure sobre el món, nou les va rebre Jerusalem i una la resta del planeta”. Com digué l'exalcalde jueu Teddy Kollek: `tothom té dues ciutats de naixement, la seva i Jerusalem'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada