Diumenge XXVIII de Durant l'any

Diumenge XXVII de Durant l'any

Diumenge XXVI de Durant l'any

 

Diumenge XXV de Durant l'any

Senyor, fes de mi un testimoni sant i irreprensible

 

Senyor, ensenyeu-nos a pregar

La setmana passada parlàvem de l’amistat amb el Senyor que hem de conrear cada dia. Avui continuem  amb aquest mateixa reflexió amb la pregària de petició. És la pregària del pobre que se sent necessitat i se sent en mans de Déu. Que depèn totalment de Déu i veu que tot són dons que Ell ens dona. És la pregària que hem de fer sempre. Però l’hem de fer amb un cor net i que busca que es facin els plans de Déu.

En la primera lectura tenim de nou a Abraham que prega pel destí de Sodoma i Gomorra que degut al seu pecat està abocada a la destrucció. Però Abraham prega a Déu per a que no passi això.  I ho fa  dirigint-se a Déu interpel·lant-lo per la sort dels justos que hi ha a la ciutat que serveixi per a salvar-la. Abraham prega humilment i demana el que sap que Déu vol: que és la salvació de tothom. Déu l’escolta i el respon afirmativament. La nostra pregària ha de ser sempre buscar el bé que és el voler de Déu. Fer-la amb la confiança que Déu ens escolta i duu a terme el seu pla amb la nostra interpel·lació creativa. Ens demana que treballem colze a colze amb Ell per a crear camins de vida i salvació.

La carta de Sant Pau, fa un pas mes, i ens fa veure com els que creuen en Crist participen de a seva passió i mort. Ell és el just que ha mort víctima dels pecats dels injustos. Nosaltres també participem dels sofriments i contrarietats d’aquesta vida que acabarà en la mort. Però els que estan en Crist, uneixen la seva vida a la de Crist, oferint-se i lliurant-se amb Ell. La pregària es converteix en oferiment per la salvació de tots, Així quan preguem pels altres, ens impliquem i ens donem en servei i amor pel seu bé. La pregària és activa. És estar amb el Senyor i lliurar-nos amb Ell, posant el cor i la vida al costat dels que pateixen i necessiten de la nostra ajuda. I alhora,  confiant que amb Ell participarem de la victòria final sobre el pecat que ens porta a la vida eterna.

Avui hem de fer nostra la pregària del deixebles: Senyor, ensenyeu-nos una pregària. Sabent, el Senyor, la dificultat que tenim en pregar per oferir-nos amb  Ell, ens ensenya la pregària més humil que respon a les nostres necessitats i al voler de Déu: el Parenostre. I ens recorda que l’hem de fer amb confiança, perquè Déu sempre respon i actua tenint en compte la nostra pregària. Déu ens dona l’Esperit Sant. Això vol dir que es dona Ell mateix per estar amb nosaltres i caminar junts.

Demanem a Déu saber pregar per un unir-nos a Ell i oferir-nos per dur a terme el seu pla de vida i amor per a tothom.

Buscar sempre l'amistat del Senyor

L’objectiu de la Paraula de Déu d’aquest diumenge el sintetitza una frase que diu Sant Pau als Colossencs: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui amb vosaltres. Aquest és l’objectiu i el sentit de la vida cristiana: estar amb el Senyor. Però al mateix temps s’ha de recordar que Ell no està del tot amb nosaltres. Sempre estem a la recerca i preparant-nos per la seva vinguda. Mai el posseirem. El Senyor es va revelant poc a poc i demana una tensió continuada d’estar en camí per anar amb Ell i trobar-lo.

L’experiència d’Abraham a Mambré, en la primera lectura, ens relata la disposició d’acollir el misteri de Déu. Deixar que Déu passi per nosaltres. Cal estar preparats. Aquest encontre no s’improvisa. Cal tenir un cor disponible i atent per poder-lo acollir. La pregària, les bones obres, les pràctiques religioses, no ho asseguren. Cal un cor humil i pobre que tingui la intenció sincera d’escoltar i acollir Déu en la seva vida. Abraham comparteix el millor que té i ho posa tot al servei d’aquells misteriosos visitants. I roman en una actitud de servei i obertura. Quan fem això, quan acollim Déu en la nostra vida, la vida es transforma, hi ha novetat, hi ha fruits... Déu fa miracles i transforma la realitat segons els seus designis.

Es així que avui escoltem en l’Evangeli el magnífic diàleg d’amistat del Senyor amb Marta i Maria. Quin goig del cor poder fruir de l’amistat del Senyor. És el que hem de conrear sempre. Poder tenir aquesta intimitat i confiança amb Ell. És el que dona sentit a la nostra vida cristiana. Per això el Senyor diu que Maria ha elegit la part millor, i no li serà pas presa.

L’activitat de Marta és important. El Senyor no la infravalora i li parla amb molta delicadesa. La reflexió que li fa indica que té una bona amistat amb ella i la coneix profundament. El missatge que li dona va dedicat a totes les generacions que vindran després. Especialment la nostra. Una generació que destaca per anar sempre desbordada de feina i ocupacions, i que està instal·lada en l’estrès. Nosaltres, deixebles del Senyor Jesús, hem de donar un bon testimoni i hem de fer nostres les paraules que adreça a Marta. No podem caure en l’activisme creient que amb aquest ja funcionem i tenim a Déu content. Hem de ser amos de la nostra vida i que aquesta ha d’estar arrelada i connectada amb el Senyor. L’activitat i els servei són importants com ens manifesta el Senyor en altres ocasions però han de néixer d’una vida de comunió amb Déu. És el missatge de la Paraula de Déu que expressem en pregària. Que busqui sempre la teva amistat Senyor, per deixar-me treballar i transformar pel teu amor.