La festa d’avui és una festa molt popular amb
moltes festes majors arreu de casa nostra. També a Badalona, reconeixem a Maria
Assumpta com a patrona de la nostra ciutat i la celebrem amb alegria. En ella
ens contagiem de vida i esperança. Celebrem que el bé venç el mal, que
la vida venç la mort, que la darrera paraula no la té el fracàs o el no res i
el sense sentit, sinó que la té la joia, la felicitat i l’amor. Celebrem que
malgrat tot val la pena la vida humana, que no és una passió inútil, i que s’ha
de viure, posar tot el que puguem de la nostra part, perquè som a les mans de
Déu que ens acompanya, ens estima, i no ens deixarà mai perquè ens vol al
costat dels seus feliços per sempre.
Avui ho celebrem amb Maria, la Mare de Déu,
ella que experimenta aquesta nova vida que ens porta el Senyor Jesús, és la
primera glorificada que participa de la victòria de Jesucrist sobre la mort i
gaudeix de la glòria del seu Fill en el cel.
Ella ens ensenya i ens senyala aquest camí que porta al cel i amb ella i
allà on ella ha arribat podem arribar nosaltres, amb tota l’església, amb totes
les persones de bona voluntat. Aquest és el terme vers al qual ens encaminem:
aquesta és la raó de la nostra existència.
Això ens ha de donar esperança, ens ha
d’omplir de positivitat, ens ha d’impulsar a seguir el mateix camí que va
seguir Maria, el camí de l’evangeli, el camí de Jesús, el que ens porta a
aquest final feliç i ens fa adonar del gran valor de la vida. Per tant cridats
a fer el mateix camí de Maria.
El Senyor ens la va donar com a mare perquè
ens emparés i ens auxiliés, i així li demanem ajut i consol, però avui la veiem
per la seva funció educadora i de testimoni de fe. Nosaltres com a bons fills
ens hem de deixar ensenyar i educar per ella, que per això ens la va donar
Jesús, perquè ens ajudi a fer aquest camí cap al cel. Avui trobem en ella
aquestes importants qualitats espirituals per seguir:
- Esperit
d’agraïment: Hem escoltat el Magnificat de Maria, i amb aquest cant de
lloança, ella expressa el seu agraïment a Déu, perquè se sent participant del
seu pla de salvació que s’està duent a terme.
A la primera lectura se’ns presenta com la
dona vestida de sol, vestida de Déu, que participa del seu pla salvador que
venç el drac, el mal del món. La Mare de Déu, enmig de la comunitat creient,
ens garanteix la victòria final. La festa d’avui ens omple d’esperança i
confiança. Necessitem festes així per sentir-nos que som una comunitat en
lluita constant contra el mal i contra els dracs que la volen fer callar i
eliminar, però que amb la Mare de Déu enmig, trobem consol i esperança i força
per mantenir-nos fidels.
Amb el magnificat Maria ens convida a ser
humils, no per negar totes les coses bones que tenim, sinó per tenir
consciència que tot és do de Déu. I alhora ella s’adona del pas de Déu en la
història d’Israel i en la nostra història personal i comunitària. On tot allò
de bo que ens hagi passat i els moments negatius que hàgim viscut poden ser
integrats i assumits. El decisiu no són els fets viscuts sinó la presència de
Déu, que ens ha ajudat a acollir-los i a donar-hi sentit. És així que Maria
contemplant la seva història i la del Poble de Déu, canta les meravelles de Déu
en el Magnificat. Qui canta el seu mal espanta, i vol dir que ella està
esperançada i agraïda.
- Esperit
de servei. Maria, l’elegida per Déu per ser la mare del seu Fill, va
decididament a visitar la seva cosina Elisabet. Aquesta va quedar molt sorpresa
d’aquesta visita: Qui sóc jo perquè la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me?
Veiem l’esperit de servei de la primera redimida i salvada. Amb ella tots hem
de fer aquest camí i en especial l’Església. Estem en el focus mediàtic de
moltes i masses crítiques com acostuma a passar molt sovint a casa nostra. La
temptació és dedicar i gastar massa energies per a l’autodefensa i a la crítica
a la societat. Però com diu el Papa Francesc, l’Església no pot ser
autoreferencial. No pot quedar-se tancada en ella mateixa de manera defensiva i
autojustificada. Ha de sortir a l’encontre del l’altre decisivament com ho va
fer la Mare de Déu. Una església que no serveix no serveix per a res, i ha de
sortir a guarir, consolar, recolzar, molts cors desfets que necessiten
sentir-se estimats, i en Déu, trobar aquest amor.
Avui en aquesta festa major i en aquest temple
sant de Santa Maria també som hereus de tota una història de servei i presència
de l’Església badalonina com a pal de paller d’aquesta ciutat. Badalona neix i
creix al redós d’aquest parròquia i així fins a més de mil anys. I ara avui
present i actuant en els diferents àmbits de la ciutat, especialment en l’àmbit
social amb entitats com Càritas, Roca i Pi, Folre i un llarg número d’etcèteres, i ajudant a la
cohesió i a la convivència ciutadana, comunicant valors i experiència de vida
cristiana. Així com, també impulsant la cultura i formant part de la història
de l’esport d’aquesta ciutat. Aprofito per felicitar la Mireia Belmonte, que a
més d’estimar molt Badalona, és una dona de gran fe.
Doncs, avui com a església que camina
badalonina, continuar caminant amb aquest esperit de servei que ha de ser de
tots.
- Esperit
de justícia. Maria també canta la justícia, la justícia de Déu, que és
la bona, la dels drets humans, de cercar condicions dignes per a la vida de
tothom.
“Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i
exalça els humils.
Omple de béns els pobres i els rics se’n
tornen sense res”
Maria reconeix i participa del voler de Déu,
que hi hagi justícia com acompliment del pla de salvació que ens porta al cel.
“Sense justícia no hi ha salvació” ens dirà Bartolomé de les Cases, el frare
que va acompanyar la conquesta d’Amèrica davant les injustícies que
contemplaven els seus ulls. El Papa Francesc ens anima a tota l’església a
treballar per la justícia des del seu pontificat. El moment que el van elegir i
rebia l’aplaudiment general va sentir la veu del seu amic: Cardenal Claudio
Hummes, “no t’oblidis dels pobres”. El seu nom, Francesc d’Assís, el va
escollir com tot un programa de cercar
aquesta justícia vers els més desfavorits i víctimes dels poders del món.
Com a exemple de treball per la justícia però
com a tema proper, vull recordar la crisi dels refugiats. Encara que avui
podríem parlar de moltes altres problemàtiques com la crisi de Venezuela. Llastimosament
hem de continuar parlant de tota la problemàtica de la Mediterrània amb els refugiats. Ens felicitem de què
aquest curs s’han fet campanyes entre nosaltres per denunciar aquesta situació,
com les pancartes als campanars. Ara, la situació va empitjorant. Veiem que els
estats europeus s’estan cansant de la minsa solidaritat que fan i es tornen
contra les entitats de salvament i d’acollida que continuen ajudant, entre ells
Open Arms. I al mateix temps, sembla que
com passar molt sovint amb moltes situacions, és un tema que ja no està de moda
i es va parlant cada cop menys, malgrat la gravetat.
Penso, com ja he anat dient a les diferents
trobades, com arxiprest, que aquest és un repte i una oportunitat de treballar
conjuntament com a ciutat per recolzar i implicar-nos amb les entitats
badalonines que hi estan dedicades. Des d’aquí, demano a la nostra ciutat, als
seus ciutadans i als responsables de govern i de les entitats que no ho deixem
passar i fem el possible per continuar ajudant i denunciant aquesta situació
tan injusta del mar que ens uneix a tants pobles germans.
Maria, amb el seu
testimoni i amb el seu cant del Magnificat, ens mostra per on passa aquest camí
de vida eterna que porta a la glòria: des de l’agraïment esperançat del qui se
sap en mans de Déu i participant amb tota la seva persona del seu pla de vida,
des del servei del que col·labora en la seva obra servint els germans, i des
del qui cerca la veritable justícia, volguda per Déu d’estar al costat dels més
indefensos i abandonats del món.
Mn. Andreu Oller, Homilia de
la solemnitat,
a l’Església Santa Maria de Badalona, 15 d’agost de 2017