2020-02-01

IV Setmana de la Bíblia

IV SETMANA DE LA BÍBLIA 2020
26 DE GENER/1 DE FEBRER


DITES POPULARS
QUE TROBES A LA BÍBLIA





S’HA VENUT PER UN PLAT DE LLENTIES (Gn 25, 19-34 )
19 Aquesta és la història d'Isaac, fill d'Abraham. Abraham va ser el pare d'Isaac. 20 Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram. 21 Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, 22 però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia:
--Per què m'ha de passar a mi una cosa així?
Anà, doncs, a consultar el Senyor, 23 i el Senyor li va respondre:
--Hi ha dues nacions en el teu ventre;
dos pobles naixeran de les teves entranyes.
L'un serà més fort que l'altre, el més gran servirà el més petit.
24 Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. 25 El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d'un mantell pelut: li van posar el nom d'Esaú. 26 Tot seguit va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d'Esaú: li van posar el nom de Jacob.
Quan van néixer, Isaac tenia seixanta anys.
27 Els nois es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. 28 Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob.
29 Un dia que Jacob estava coent llenties, Esaú tornava del camp molt cansat 30 i va dir a Jacob:
--Estic rendit. Dóna'm un plat d'això rogenc.
Per això s'anomena Edom (que vol dir «roig»).
31 Jacob li contestà:
--Te'l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit.
32 Esaú va dir:
--M'estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit?
33 Jacob va continuar:
--Jura-m'ho ara mateix.
Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit. 34 Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n'anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.
Gn=Gènesi


MENGEM I BEGUEM QUE DEMÀ MORIREM  (Is 22, 1-14)


Presagi sobre la vall de la Visió.
Què et passa, Jerusalem,
que els teus habitants
han pujat tots dalt als terrats?
Què són tant de renou i cridòria
en una ciutat sempre de festa?
L'espasa no ha fet víctimes,
ningú no ha caigut en el combat.
Els caps de l'exèrcit han fugit;
sense disparar l'arc han estat capturats.
Tots els qui l'enemic ha trobat,
els ha fet presoners;
fins els qui havien fugit lluny
han estat agafats.
Per això us dic: «Deixeu-me estar,
que ploraré amargament.
No em vulgueu consolar
pel desastre del meu poble.
El Senyor, Déu de l'univers,
ha decretat un dia d'espant,
d'ensulsiada, d'esfereïment.
A la vall de la Visió
es desploma la muralla,
i els crits de socors
ressonen per les muntanyes.
Els soldats d'Elam
arriben amb carros i cavalls,
armats amb fletxes i arcs;
els de Quir han preparat els escuts.
Les millors de les teves valls,
Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions
davant les teves portes.
Han deixat Judà al descobert.»
Aquell dia revisàveu les armes
custodiades a l'edifici del Bosc
i descobríeu molts esvorancs
a la muralla de la ciutat de David.
Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10 vau comptar les cases de Jerusalem
i en vau demolir algunes
per reforçar la muralla.
11 Construíreu un dipòsit
entre els dos murs
per recollir-hi l'aigua de la bassa vella.
Però no vau alçar els ulls a Déu,
que havia decidit
tot el que havia de passar.
Ell ho preparava de feia temps,
però vosaltres no ho sabíeu veure.
12 Aquell dia,
el Senyor, Déu de l'univers,
us invitava a plorar i a penedir-vos,
a afaitar-vos el cap
i a vestir-vos de sac.
13 En canvi, tot eren festes i gresca,
matàveu moltons i vedells,
us atipàveu de carn i de vi tot dient:
«Mengem i beguem,
que demà morirem
14 Però el Senyor de l'univers
m'ho ha revelat clarament:
«Aquest pecat no us serà perdonat,
us asseguro que morireu.»
Ho declara el Senyor, Déu de l'univers.

Is= Isaïes


QUI SEMBRA VENT RECULL TEMPESTAT  (Os 8)


«Emboqueu el corn de guerra!
La desgràcia planeja com una àguila
damunt el poble del Senyor,
perquè han trencat la meva aliança
i han estat infidels a la meva Llei.
Cridant auxili em diuen:
"Oh Déu, som els d'Israel!
Nosaltres et coneixem!"
Però Israel ha rebutjat el seu bé,
i l'enemic els perseguirà.
S'han escollit reis
que jo no els havia donat,
i governants que jo no aprovava.
S'han fet ídols
amb la seva plata i el seu or,
per acabar exterminats!
El teu vedell ha estat rebutjat,
Samaria!
Provoqueu que m'indigni
contra vosaltres!
Fins quan sereu incapaços
de mantenir-vos innocents?
Aquest vedell prové d'Israel,
i no és pas Déu:
l'ha fet un artesà.
Però el vedell de Samaria
acabarà esmicolat.
Sembren ventades
i colliran tempestats.
Blat sense espiga no dóna farina,
i si de cas en donés,
uns estrangers l'engolirien.
»Israel ha estat engolit
i ara es troba entre les nacions
com una eina sense cap valor.
Ells s'han adreçat a Assíria
com un ase salvatge
que va a la seva;
els d'Efraïm hi han llogat amants.
10 Encara que hagin llogat amants
entre les nacions,
ara jo els reuniré,
i aniran disminuint
sota el pes del Rei de reis.
11 »Com més altars Efraïm ha dedicat,
més culpable s'ha fet.
Ha construït altars per pecar més.
12 Jo he escrit per a ells
molts manaments de la Llei,
però ells els han mirat
com si fossin una cosa estranya.
13 M'ofereixen els sacrificis
que em pertoquen
i en mengen la carn,
però a mi, el Senyor,
no em complauen.
Em recordo de les seves culpes,
els demanaré comptes
dels seus pecats:
hauran de tornar a Egipte.
14 »Israel s'ha oblidat
del seu creador
i s'ha construït temples.
Judà ha multiplicat
les ciutats fortificades,
però jo calaré foc a les seves ciutats
i consumiré les seves defenses.»

Os=Ossees


LA VIDA DE L’HOME DURA COM L’HERBA (Sl 103, 15)



Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor
beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis mai dels seus favors.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et corona d'amor entranyable;
et sacia dels béns que desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
els seus propòsits, als fills d'Israel.
«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.»
No sempre acusa
ni guarda rancúnia sense fi;
10 no ens castiga els pecats
com mereixem,
no ens paga com deuria
les nostres culpes.
11 El seu amor als fidels
és tan immens
com la distància del cel a la terra,
12 llança les nostres culpes
lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.
13 Com un pare
s'apiada dels seus fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,


14 perquè sap de quin fang
ens va formar
i es recorda que som pols.
15 La vida de l'home
dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
16 desapareix quan hi passa
la ventada
i ni es coneix el lloc on era.
17 Però l'amor del Senyor
pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s'estén
als fills dels fills
18 si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes
i els compleixen.
19 El Senyor manté ferm
el seu tron en el cel,
el seu regnat s'estén per tot el món.
20 Beneïu-lo, àngels del Senyor,
herois poderosos
que compliu les seves ordres,
sempre a punt d'obeir
els seus manaments.
21 Beneïu-lo, estols del Senyor,
servidors que executeu els seus designis.
22 Beneïu-lo, criatures del Senyor,
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Sl=Salm





PROVERBIS

No arraconis la saviesa, i et guardarà;
estima-la, i et defensarà.
Abans que res, aconsegueix saviesa;
procura't intel·ligència al preu que sigui.
(Pr 4, 6-7)

19 Obrar el bé porta a la vida; fer el mal, a la mort.
(Pr 11, 19)

17 Val més plat de verdura amb amor
que vedell gras servit amb rancor.
(Pr 15, 17)

15  … La llengua dolça pot trencar un os.
(Pr 25, 15b)

Dues coses t'he demanat, Senyor;
no me les neguis mentre visqui:
allunya de mi falsedat i mentida,
no em donis pobresa ni riquesa.
Dóna'm l'aliment que necessito i prou,
no fos que, sadollat, renegués de tu dient:
«Tant se me'n dóna, del Senyor!»,
o bé no fos que, indigent,
anés a robar abusant del nom del meu Déu.
( Pr 30, 7-9)




QUI NO TREBALLI QUE NO MENGI (2 Te 3, 10)


Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqui desvagat i no segueixi l'ensenyament que us vam donar.
Tots sabeu què heu de fer per a imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem desvagats ni demanàvem que ens alimentéssiu de franc, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia per no ser una càrrega a ningú. I no perquè no tinguéssim dret a ser mantinguts, sinó perquè volíem donar-vos un exemple a imitar. 10 De fet, quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta norma: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» 11 És que sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen. 12 A tots aquests, els manem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
13 I vosaltres, germans, no us canseu de fer el bé. 14 Si algú no segueix la norma que us donem en aquesta carta, assenyaleu-lo amb el dit i no hi tingueu més tractes; així s'avergonyirà de la seva actitud. 15 Tanmateix, no el tingueu per un enemic; amonesteu-lo només com un germà.

Te = Tessalonicencs



SI DÉU VOL (Jm 4,11-17)


13 Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» 14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix. 15 En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», 16 no pareu de gloriar-vos fent ostentació dels vostres plans. És dolent, gloriar-se d'aquesta manera! 17 El qui sap com fer el bé i no el fa, és culpable d'haver pecat.

Jm = Jaume