V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos
bíblics poc coneguts
INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA
«El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten
a la terra: us desitjo molta pau! Em plau d'anunciar-vos els senyals i prodigis que ha fet amb mi el Déu altíssim. »Que en són, de grans, els seus senyals! Que en són, de
poderosos, els
seus prodigis! El seu regne s'estén a tots els
segles, el seu imperi, a
totes les generacions.
(4)
»Mentre jo, Nabucodonosor, vivia tranquil a la meva residència, feliç al meu palau, vaig tenir un somni que m'esglaià;
estant al llit, les visions que em passaven pel cap m'alarmaren, i vaig ordenar que em portessin tots els savis de Babilònia per
donar-me la interpretació del somni.
Van venir, doncs, els endevins, els mags, els astròlegs
i els qui prediuen el futur, i els vaig contar el meu somni, però ells
no me'n saberen donar la interpretació. Finalment es va presentar davant meu Daniel, que
segons el nom del meu déu s'anomena Belteixassar i que té l'esperit dels déus sants. Li vaig contar el meu somni i li vaig dir:
»--Belteixassar, cap
dels endevins, sé que tens l'esperit dels déus sants i que per a tu
no hi ha secrets.
Escolta, doncs, el somni que he tingut i dóna-me'n la
interpretació. Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això:
»Hi havia un arbre al bell mig de la terra, un arbre molt gros. L'arbre va créixer i es va fer fort; la seva alçada arribava al cel
i es veia d'un cap
a l'altre de la terra. Tenia
un brancatge magnífic, i els seus fruits eren tan
abundosos que podien nodrir tothom.
Els animals feréstecs s'acollien a la seva ombra i els ocells feien
niu a les seves branques. Tots
els vivents s'alimentaven d'aquell arbre.
»Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i cridava amb tota la
força:
»"Abateu l'arbre i talleu-li el brancatge, arrenqueu-li les
fulles i escampeu-ne els fruits.
Que les bèsties fugin de sota l'arbre, i els ocells, de les seves branques. Però deixeu-li a terra
les arrels
amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l'herba del camp.
Quedarà xop de rosada i, com les bèsties, s'alimentarà d'herba. En lloc d'un enteniment humà tindrà els
instints de les bèsties,
fins que hauran passat set anys. Els àngels vigilants han decretat
la sentència, els àngels sants ho han decidit, perquè tots
els
vivents sàpiguen que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans: els
dóna a qui vol, i
enalteix els humils."
»Aquest és el somni que jo, el rei Nabucodonosor,
vaig
tenir.»
El rei va afegir:
--Tu, Belteixassar, dóna'm la interpretació
d'aquest somni, perquè cap dels savis del meu regne no ha estat capaç de fer-ho. Tu
sí que n'ets capaç, perquè tens l'esperit dels déus sants.
Llavors Daniel, que portava el nom de Belteixassar, restà un moment atònit, alarmat en el seu
interior.
Però
el rei va
insistir:
--Belteixassar,
que no
t'alarmin el somni i
la seva interpretació. Belteixassar va respondre: (...)
-- »La interpretació, la decisió de l'Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta: Et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t'alimentaran d'herba com
els
bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol. I l'ordre de deixar
les
arrels amb la soca de l'arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat
com reconeguis que
el Déu del cel
és l'únic
amo.
»Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva't dels teus pecats i
de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols
que duri la teva
felicitat.
Tot això va succeir al rei Nabucodonosor. Passats dotze mesos, mentre es passejava
per
la terrassa del palau reial de
Babilònia, el
rei
va exclamar:
--¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial?
¿No és obra
del meu poder, i
glòria de la
meva magnificència?
El rei tenia encara als llavis
aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que
deia:
--A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa; et trauran d'enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t'alimentaràs d'herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l'Altíssim és l'amo dels reialmes humans i
que els dóna a qui
vol.
En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d'enmig dels
homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada;
els cabells li van créixer com plomes d'àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells.
«Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l'Altíssim, i vaig
lloar i glorificar aquell
qui viu eternament: el seu
imperi s'estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions. Davant seu tots
els
habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els
estols del cel
i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d'allò
que fa.
»Vaig recobrar el seny en aquell mateix moment. Per a glòria del meu regne, vaig recobrar també l'honor i la majestat. Els meus consellers i els meus nobles
em van reclamar; vaig ser restablert en el meu regne, i
augmentà molt la meva
grandesa.
»Ara jo, Nabucodonosor,
alabo, exalço
i glorifico
el Rei del cel: totes
les seves obres són encertades, són justos els seus camins, i té el poder d'humiliar els homes arrogants.»