2021-01-28

El dejuni que plau al Senyor (Is 58, 1-12)

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Dijous 28 de gener de 2021


El dejuni que plau al Senyor (Is 58, 1-12)

 

«Crida ben fort, 
no t'estiguis de cridar. 
Fes sentir com un corn la teva veu. 
Recorda al meu poble 
la seva infidelitat, 
al casal de Jacob els seus pecats. 
M'interroguen cada dia, 
volen saber per què em comporto així, 
com si fossin gent que obrés el bé 
i no s'apartés 
del que mana el seu Déu. 
Em reclamen que faci justícia, 
voldrien que els fes costat, 
i em diuen: 
"Per què no ens mires quan dejunem? 
Per què no fas cas de les nostres súpliques?" 
Doncs jo us responc: 
"Els dies de dejuni, 
 mireu pel vostre interès 
i us mostreu encara més exigents 
amb els qui treballen per vosaltres. 
Passeu el dejuni entre plets i baralles, 
repartint amb malícia cops de puny. 
Dejunant d'aquesta manera, 
el vostre clam no pot arribar al cel. 
¿Us penseu que jo tinc per un dejuni 
que un home faci súpliques tot el dia, 
abaixi el cap com un jonc, 
es vesteixi de sac negre 
i s'ajegui a la cendra? 
¿D'això en dieu un dejuni, 
un dia agradable al Senyor? 
El dejuni que jo aprecio és aquest: 
allibera els qui han estat empresonats injustament, 
deslliga les corretges del jou, 
deixa lliures els oprimits 
i trosseja jous de tota mena.
Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus.
Llavors brillarà com l'alba
la teva llum,
i les teves ferides
es clouran en un moment.
Tindràs per avantguarda
la teva bondat,
i per rereguarda
la glòria del Senyor.
Quan invoquis el Senyor,
ell mateix et respondrà;
quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens!
Si treus de casa teva tots els jous
i no assenyales amb el dit per acusar,
si dónes el teu pa als famolencs
i satisfàs la fam dels indigents,
llavors la teva llum
s'alçarà en la foscor,
el teu capvespre
serà clar com el migdia.
En tot moment el Senyor et conduirà,
en ple desert saciarà la teva fam,
et farà fort i vigorós
i seràs com un hort amarat d'aigua,
com una font que mai no s'estronca.
Reconstruiràs les ruïnes antigues,
consolidaràs els fonaments
abandonats segles i segles.
Et diran: Reconstructor de muralles,
repoblador de ciutats."

2021-01-27

La vinya de Nabot (1 Re 21 )

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Dimecres 27 de gener de 2021

La vinya de Nabot (1 Re 21 )

Després d'aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d'Acab, rei de Samaria. Acab va dir a Nabot: Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d'hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu.

Nabot li respongué: Que el Senyor em guardi de cedir-te l'heretat dels meus pares!

Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l'heretat dels meus pares», se'n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar. La seva dona, Jezabel, l'anà a veure i li digué: Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res?

Ell li va respondre:-He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m'ha respost: "No et vull cedir la meva vinya."

Llavors la seva muller Jezabel li va dir: ¿Així fas de rei d'Israel? Aixeca't, menja i posa't content! Jo m'encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.

Jezabel va fer escriure cartes en nom d'Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot. Les cartes deien: Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l'assemblea. Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: "Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei." Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori.

Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat. Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l'assemblea. Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l'assemblea, van testificar així contra Nabot: Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei. Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí. Després van comunicar-ho a Jezabel: Nabot ha estat apedregat i és mort.

Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab: Aixeca't i vés a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort. Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió.

Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué: Baixa a trobar Acab, rei d'Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre'n possessió. Digues-li: "Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t'apoderes dels seus béns?" I digues-li encara: "Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!"

Acab va dir a Elies: ¿Així, doncs, m'has trobat, enemic meu?

Elies li va respondre: T'he vingut a trobar perquè t'has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor. Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d'Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d'Ahià, perquè m'has irritat i has fet pecar Israel.

El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué: Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel. Els de la família d'Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l'havia seduït. El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.

Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d'esma. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir: ¿Has vist com Acab s'ha humiliat a la meva presència? Ja que s'ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.

2021-01-26

La vocació de Gedeó (Jt 6, 1-24)

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Dimarts  26 de gener de 2021

La vocació de Gedeó (Jt 6, 1-24)

 

Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d'orient, acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d'Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.

Per culpa de Madian els israelites van quedar reduïts a una misèria tan gran que van clamar al Senyor. Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites, ell els envià un profeta que els va dir:

--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo us vaig treure d'Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus. Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres. Us vaig dir: ‘Jo sóc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Però vosaltres no m'heu obeït."

L'àngel del Senyor va venir a asseure's sota l'alzina d'Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d'Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. L'àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué: --El Senyor és amb tu, guerrer valent.

Gedeó respongué:

--Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: "¿No és cert que el Senyor ens va treure d'Egipte?" El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites.

El Senyor es girà cap a ell i li va dir:

--Vés amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No sóc jo qui t'envio?

Gedeó respongué:

--Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?

Llavors el Senyor li digué:

--Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d'un sol home.

Però Gedeó va insistir:

--Si gaudeixo del teu favor, dóna'm un senyal que ets tu qui em parla:  no et moguis d'aquí fins que torni amb l'ofrena que et vull presentar.

El Senyor respongué:  --No em mouré fins que tornis.

Gedeó se'n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l'àngel i li ho va oferir sota l'alzina. L'àngel del Senyor li digué:

--Pren la carn i els pans, posa'ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.

Quan Gedeó ho hagué fet, l'àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l'àngel del Senyor va desaparèixer. Gedeó comprengué aleshores que era l'àngel del Senyor i digué:

--Pobre de mi, Senyor, Déu sobirà! He vist el teu àngel cara a cara!

Però el Senyor li digué: --La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.

Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L'altar encara avui és a Ofrà d'Abièzer.

 

2021-01-25

Dt 15, 4-18; 24, 17-22

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Dilluns  25 de gener de 2021

Mesures a favor dels pobres: l’immigrant, l’orfe i la viuda

( Dt 15, 4-18; 24, 17-22)

 

(15) »No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dóna en herència perquè el posseeixis; cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest manament que avui et dono. El Senyor, el teu Déu, et beneirà, com t'ha promès. Prestaràs a moltes nacions i no hauràs de manllevar-los res. Dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran.

»Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. Obre-li la mà i presta-li generosament tot el que li faci falta. Guarda't de pensar maliciosament dintre teu: "S'acosta l'any setè, l'any de la condonació dels deutes"; guarda't de mirar-te'l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra tu, i tu series culpable. Dóna-li generosament i no a contracor. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs i en tot el que emprenguis. Mai no faltaran pobres en el país; per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.

»Si se't ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però al setè deixa'l lliure. Quan li donis la llibertat, no l'acomiadis amb les mans buides. Proveeix-lo generosament, dóna-li alguna cosa d'allò amb què el Senyor, el teu Déu, t'haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi. Recorda que has estat esclau al país d'Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n'ha alliberat. Per això avui et dono aquest manament.

»Però si el teu esclau manifesta que no se'n vol anar, perquè t'estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva, agafa un punxó, forada-li l'orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre. I el mateix faràs amb la teva esclava.

»No et sàpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t'ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que facis.

 (24) »No explotis un jornaler pobre i necessitat, tant si és un germà teu israelita com si és un immigrant que viu en una ciutat del teu país. Paga-li el jornal aquell mateix dia; que no se li pongui el sol sense haver cobrat, perquè aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure. Així no clamarà al Senyor contra tu i no seràs culpable d'un pecat.

»Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú només podrà ser condemnat a mort pels crims que hagi comès ell mateix.

»No violis els drets d'un immigrant orfe. No prenguis com a penyora el vestit d'una viuda: recorda que eres esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te'n va alliberar. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions.

 »Quan seguis el teu camp, si hi oblides una garba no hi tornis per recollir-la. Que sigui per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el que emprenguis. Igualment, quan cullis les olives, no repassis després les branques. Deixa el que hi quedi per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. Quan veremis, no passis després a esgotimar. Deixa el que hi quedi per a l'immigrant, l'orfe i la viuda. Recorda que eres esclau en el país d'Egipte. Per això et mano que compleixis aquestes prescripcions.

2021-01-24

Abraham i Abimèlec (Gn 20, 1-18)

 

V SETMANA DE LA BÍBLIA 2021 – 24/31 DE GENER - Selecció de textos bíblics poc coneguts

INJUSTÍCIES DENUNCIADES PER DÉU A LA BÍBLIA

Diumenge 24 de gener de 2021

 

Abraham i Abimèlec  (Gn 20, 1-18)

 

 Abraham se'n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller. Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué:

--Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.

Abimèlec, que encara no l'havia tocada, va respondre:

--Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.

Encara en somnis, Déu li va replicar:

--Ja ho sé, que anaves de bona fe; per això he fet que no pequessis contra mi i no he permès que la toquessis. Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu.

Abimèlec s'aixecà de bon matí, va cridar els homes de palau i els explicà tot el cas. Ells es van esglaiar. Llavors Abimèlec va fer cridar Abraham i li digué:

--Què ens has fet? En què t'he ofès perquè ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T'has portat malament amb mi.

 I Abimèlec va preguntar a Abraham:

--Què havies vist, per a fer això que has fet?

Abraham va contestar:

--Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre'm la meva dona. A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, però no de la meva mare. I ara és la meva muller. Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: "Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà."

Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. Abimèlec digué a Abraham:

--Disposa del meu territori. Estableix-te allà on vulguis.

 I a Sara li va dir:

--Dono al teu germà mil peces de plata perquè les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.

A causa de Sara, la muller d'Abraham, el Senyor havia fet estèrils totes les dones del palau d'Abimèlec. Però Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.

 

Diumenge III de Durant l'Any

           

Diumenge de la Paraula de Déu


NO PODEM DEIXAR PERDRE  

L’OPORTUNITAT PRESENT


Sant Pau ho expressa molt bé: no podem perdre l’oportunitat present. La primera lectura de Jonàs ho exemplifica. Els habitants de Nínive van tenir l’ocasió d’escoltar el profeta. Tenien un passat pecador i, per l’anunci de Jonàs, podrien viure un nou futur en la presència de Déu. El temps present és un do de Déu, un regal que Ell posa a les nostres mans i l’hem d’aprofitar.


L’Evangeli dona el toc de sortida. “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop”. El temps queda configurat per Jesús i la missió comença amb l’empresonament de Joan. Apunta a la passió i la mort del Senyor. És la creu i les dificultats del moment actual. No tenim excuses. És ara el temps que hem d’aprofitar. Comença el canvi produït per la crida del Senyor. Ens urgeix a anar amb Ell i a creure en Ell. Demana la nostra resposta positiva. És llavors que tot canvia en la nostra vida. És el que narra l’Evangeli d’avui. El Senyor va cridar els deixebles, que immediatament el van seguir i ho van deixar tot. D’aquesta manera la seva vida va canviar per viure amb el Senyor. Ells van participar de la missió de Jesús. Estar amb Ell per a ser com Ell.


És l’oportunitat que tenim en el nostre temps. La de començar una nova vida si escoltem la crida a la conversió i a creure en la Bona Nova. Res no ens ha de fer por ni ens farà perdre res important. Si estem amb Ell, res no ens podrà separar d’Ell. Les coses del món, com ens explica Sant Pau, són fugisseres i inconsistents, i nosaltres les hem de viure de manera lliure i despresa posant tot el nostre interès en els camins de l’Evangeli. Aprofitem l’oportunitat i anem amb Ell.

 



V SETMANA DE LA BÍBLIA

Celebrem un any més el Diumenge de la Paraula de Déu, el III diumenge de durant l’any, tal com va instituir el papa Francesc en la carta apostòlica Aperuit Illis. Seguint la recomanació del Papa i dels bisbes catalans, la celebració del Diumenge de la Paraula és el pòrtic de la Setmana de la Bíblia, que enguany arriba a la cinquena edició. Amb el lema “Sortim a sembrar la Paraula”, les entitats promotores encoratgen les comunitats a fer tota mena d’activitats durant aquesta setmana a fi de promoure un major coneixement i aprofundiment dels textos bíblics entre els seus membres. Les entitats convocants han previst cinc actes, un per cada dia de la setmana de l Bíblia, que podeu seguir de manera virtual, en directe o en diferit des del web: http://www.setmanadelabiblia.cat/


La parròquia Sant Josep proposa dues iniciatives. La primera consistirà en què cada dia d’aquesta setmana enviarem per whatsapp un text bíblic poc conegut, i que tractarà sobre el que Déu no vol: les injustícies. També el podreu trobar penjat a la pàgina web. La segona serà que el divendres 29, a les 20.30h, tindrem la primera trobada de l’any de reflexió sobre la Paraula de Déu. Ho farem de manera telemàtica amb l’enllaç de Google Meet:

meet.google.com/fgb-mmot-non

 

FESTA DE LA CANDELERA

És el dimarts 2 de febrer però, com cada any, també la celebrem el diumenge més proper al dia assenyalat. Per tant, el diumenge 31 de genera la missa de les 11h, convidem totes les famílies que han batejat els seus infants en el darrer any. També celebrarem la festa de Vida Creixent.




El 20 de gener, a les 20.30h, ens trobem de manera telemàtica. Comencem pregant per la unitat dels cristians, sota l’empara de Sant Sebastià, copatró de Badalona.

Renovació del Consell Parroquial. Presentem l’Oriol De Tera com a representant de Càritas. Queda pendent la persona representant de Litúrgia.

Compartim la marxa de grups i serveis, després de comentar la situació actual de pandèmia que ens obliga a continuar essent fidels a les restriccions decretades pel bisbat.

Càritas parroquial. Folre. Funciona amb l’equip d’educadors amb serveis mínims. Estan cercant locals nous. S’han previst formacions telemàtiques per les persones voluntàries.

Reforç educatiu. Està en marxa sense persones voluntàries.


Nou projecte de les targetes moneder. Presentem aquest nou projecte que consisteix en acompanyar i ajudar famílies en situació precària en les seves despeses bàsiques. Està previst començar al març amb unes vuit famílies. Hi ha un equip de voluntariat que s’ha dividit en funció de les tasques: recerca de recursos, gestió/atenció i comunicació.

Catequesi. Continua amb el model de la missa familiar amb catequesi: dissabtes, a les 18:30 h. Valoració positiva del pessebre vivent virtual i de la dinàmica dels detectius amb els enigmes.

Aspirantat. Funcionen amb trobades telemàtiques. Valoració positiva de la torronada virtual.

Grup Guadalupe. Es troba virtualment els diumenges.

Vida Creixent. No ha deixat de trobar-se de manera presencial.


Llar de Maria
. Fan serveis mínims i assistència a algunes misses. Han iniciat una nova campanya per buscar ajudes per les noves mares de manera personalitzada. Trobareu un panell explicatiu a l’església. Han estrenat un nou logotip amb motiu de l’any de Sant Josep.

Justícia i Pau. Hi ha una proposta sobre un escultor senegalès que fa figures de fusta en forma de “cayucos”, amb noms de persones que han mort en la travessia. Aquestes figures, fetes al Senegal, es vendrien i servirien per donar suport a l’associació Almas Quemadas, que aglutina persones afectades per l’incendi de la nau del Gorg. Càritas també podria destinar una part dels recursos per projectes propis. Es demana una major concreció del projecte. Es planteja la conveniència de continuar tenint la pancarta penjada al campanar. Va haver-hi debat perquè com Església no fem prou per ajudar les persones immigrades. Vam concloure que la deixem però que cal fer més per aquestes persones. Estem oberts a idees i propostes.

Revisió Advent i Nadal. Es valora positivament la litúrgia de les hores amb el CPL i les celebracions del Nadal: missa del Gall, aniversaris de casament i per la pau.

Economia. Valorem el Bizum i el nou sistema de donatius digital. El Bizum,  del 22/10  fins al 31/12 va generar 222 €. El datàfon del Banc de Sabadell, del 26/11 fins al 31/12 va generar 697€: tres vegades més en menys temps. Entre altres temes, destaquem la novetat que el pis vicari ja està llogat a una família.

Programa trimestre. El diumenge 24 de gener se celebra la festa major de Sant Pau. La festa de la Candelera, amb les famílies dels infants batejats al 2020, serà el diumenge 31 de gener a la missa de les 11h. La preparació de la Romeria de Montserrat i de la festa major de Sant Josep està pendent de la marxa de la situació actual. Informem que hem demanat al bisbat poder ser temple jubilar durant l’any de Sant Josep.

Propera reunió: 24 de febrer de 2021

 

2021-01-17

Pregària per la unitat. Badalona 2021

PREGÀRIA PER LA UNITAT. BADALONA 2021. 

La pregària ecumènica per la unitat dels cristians que celebrem cada any a Badalona, aquest 2021 s’ha vist afectada per la pandèmia. Les comunitats que hi participem habitualment hem cregut que era preferible evitar la reunió. Però no ajornar la pregària personal i en comunió amb tots. Per això us proposem de fer-la el dijous dia 21. Cadascú des de casa seva i tots units en l’Esperit. 

Per si els voleu utilitzar com a guia de la vostra pregària, us oferim aquests textos extrets dels que proposa la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial de les Esglésies i el Pontifici Consell per a la Promoció de la Unitat Cristiana 



Manteniu-vos en el meu amor i donareu molt de fruit (Jn 15,5-9) 

No podem donar fruit per compte propi. No podem donar fruit separats del cep. És la saba, la vida de Jesús fluent en nosaltres, que produeix el fruit. Mantenint-nos en l’amor de Jesús, essent permanents sarments del cep, permetem que la seva vida flueixi en nosaltres. 

Perquè per seguir els nostres camins de mort ens hem separat de Tu, cep únic que ens dones vida: Kyrie eleison

Perquè no sabem trobar el camí per tornar cap a Tu, que ets l’únic lloc on retrobarem la unitat: Christe eleison.

Perquè vivim en un món accelerat, sorollós, allunyat de l’esperit, i ens cal invocar-te des del silenci: Kyrie eleison



Et preguem ,Senyor, que ens moguis a refer la nostra unitat, aquella unitat per la que Tu vas pregar. Perquè les nostres divisions són un escàndol, ja que fan que fa evident que ens allunyat de Tu. Ens invites a retornar cap a Tu, a apropar-nos els uns als altres i a alegrar-nos amb les riqueses de la nostra diversitat. Fes que siguem u, com Tu ets u amb el Pare, per tal que el món cregui. 

Amén. 



PARAULA DE DÉU 



En ell totes les coses es mantenen unides 

De la primera carta de Pau als cristians de Colosses (Col 1, 15-20) 

Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. 

Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell. 

Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell tota la plenitud. 

Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist. 



Doroteu de Gaza, un monjo de Palestina del segle 6è, ho expressava de la manera següent: 

Imagineu un cercle traçat sobre la terra, és a dir, una línia rodona feta amb compàs entorn d’un centre. Imagineu que el cercle és el món, al centre hi ha Déu, i els radis són els diferents camins o vies de la vida dels pobles. Quan els sants, desitjant d’estar prop de Déu, fan via vers el centre, tractant d’anar a fons del seu interior, s’apropen més i més uns i altres fins a trobar-se en Déu. Contràriament, a mesura que ens allunyem de Déu fem el camí invers fins a trobar-nos-en fora. És obvi que com més ens separem de Déu, més en separem els uns dels altres, i com més ens separem els uns els dels altres, més ens separem de Déu. 





Tan petit com un gra de mostassa 

De l’evangeli de Marc (Mc. 4, 30-32) 

Deia també:
—A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra. 





Guia per a la meditació 

L’himne a Crist de l’epístola als corintis ens ha convidat a cantar la lloança a la salvació de Déu compassada amb tot l’univers. A través de Crist crucificat i ressuscitat, s’ha obert un camí de reconciliació: també la creació està destinada a un futur de vida i pau. 

Amb els ulls de la fe, veiem que el regne de Déu és una realitat molt pròxima, encara que és molt petita, a penes és visible – talment un gra de mostassa. Malgrat tot, creix. 

Fins en les tribulacions que passa el nostre món, l’esperit del Ressuscitat segueix actuant. Ens encoratja a que ens associem – amb la gent de bona voluntat – en la incansable recerca de la justícia i la pau per assegurar que la terra sigui una altra vegada la casa de tots. 

Participem en l’acció de l’Esperit, de tal manera que la creació en tota la seva plenitud continuï donant lloança a de Déu. Quan la natura sofreix, quan els sers humans son esclafats, l’Esperit de Crist ressuscitat – lluny de deixar-nos amb el cor desolat – ens invita a esdevenir part activa de la seva obra de salvació. 

La novetat de vida que Crist porta, bé que amagada, és la llum de l’esperança per a molts. És la font de reconciliació per tota la creació, portadora d’una joia que està per damunt nostre: “de manera que la meva joia sigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa”(Jn 15,11). 



Pregària 

Déu tri i sant, et donem gràcies per haver-nos creat i estimat. Et donem gràcies per la teva presència en nosaltres i en la creació. Fes que a aprenguem a mirar el món com tu el mires, amb amor. En l’esperança d’aquesta visió, fes-nos capaços de treballar per un món en que floreixin la justícia i la pau per a glòria del teu nom. 

Amén.