2019-09-29

Diumenge XXVI de Durant l'any




LA GRAN OPORTUNITAT

Escoltem una altra paràbola de Jesús en l’evangeli d’aquest diumenge. És la de Llàtzer, el pobre i l’home ric. Prou coneguda per tots, vull destacar la ironia del Senyor en explicar com, ni que ressuscités algú d’entre els morts, els rics no es deixarien convèncer per canviar de vida i ser solidaris amb els més pobres. La ironia està en què Jesús és el que ressuscitarà per mostrar-nos el camí de la vida. Ell és l’oportunitat que tenim per salvar-nos i estar a la casa de Déu. És el  Fill de Déu que ha estat enviat per vèncer el poder del mal i alliberar-nos de tot allò que anul·la la dignitat de les persones i impedeix la fraternitat.  La paràbola ja ens avisa del perill de les riqueses i la gravetat en no preocupar-nos per les necessitats dels homes i dones més febles, mentre es gaudeix de seguretat i opulència. I també de l’engany que suposa aquesta situació injusta que no reflexa en absolut el que Déu vol. La mort arriba a tothom i és llavors que s’aclareix tot però ja no hi ha volta enrere. Per tant, la paràbola ens anima a posar remei al nostre estil de vida perquè sigui més segons la justícia i la solidaritat. Però sabem que sols no podrem fer-ho necessitem el Ressuscitat. El Senyor ens ensenya la veritat. Ell il·lumina la realitat de la vida. Ell és viu i actiu entre nosaltres i és el que pot ajudar-nos a superar les esclavituds i la nostra indiferència.  Per això cal que el fem present, que l’escoltem i el seguim. I depèn de nosaltres que molts homes i dones d’aquest món el coneguin. Ell és el qui pot canviar els cors i el nostre món segons el pla de Déu. Comencem el curs i posem-nos a treballar com  a servidors del Regne per a la salvació de tots que comença en aquesta vida. Aprofitem la gran oportunitat que Déu ens regala.


   En Acció  


INCI DE CURS

Anem començant totes les activitats del curs, amb la cloenda del 150è. El proper dijous comencem l’Adoració al Santíssim, des de la missa fins a les 21:15 h.

El diumenge 6, celebrarem l’inici de curs de la catequesi parroquial amb una trobada a St. Jeroni de la Murtra. Per inscriure infants, passeu pel despatx parroquial o parleu amb els mossens. Hi ha catequesi els dilluns a la tarda; els dissabtes: de 15:45 a 17 h, Racó de Fe (lifeteen), abans de l’esplai, per adolescents i joves; i, a partir de les 18:30 h amb la catequesi familiar.

També estem preparant el Reforç Educatiu, cada tarda de dimarts a divendres. Aquest any l’ampliem amb els adolescents. Necessitem voluntaris, tant per donar el berenar com per l’ajuda escolar.

CELEBRACIONS FINALS DEL 150è

El proper diumenge 6 d’octubre, a les 18 h, al temple, tindrem l’espectacle anomenat: Homenatge, que vol ser un sentit reconeixement d’estimació a la parròquia per la seva història de servei a la ciutat.

També us apunto la resta d’actes que anirem fent de cloenda:

ü El diumenge 13 d’octubre celebrarem el 74è aniversari de la dedicació del temple.
ü Inauguració de la capella del Sagrat Cor de Jesús amb el Columbari. Serà al voltant de l’1 de novembre.
ü Eucaristia final del 150è, el darrer diumenge de l’any litúrgic, 24 de novembre. Presidirà el vicari episcopal i participarà l’Orfeó Badaloní.
ü Pelegrinatge a Terra Santa, de l’1 al 8 de desembre, més un a extensió a Jordània. Hi anem uns 80 pelegrins. El dimecres 23 d’octubre, a les 18;30 tindrem la següent reunió de Terra Santa per preparar-nos.
ü L’exposició del 150è que es troba al voltant del presbiteri.


2019-09-27

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa, XV


Glossa (15) La Ciutat Santa 


La història de Jerusalem és la història del món, però també la d'una ciutat rural als turons de Judea. Per a molts és el centre del món, quan “generacions i generacions s'ompliran de goig per tu i portaràs per sempre més el nom de ciutat escollida” i “grans nacions vindran a Jerusalem a suplicar al Senyor de l'univers, a implorar el seu favor”.


És la Ciutat Santa i pels creients la morada de Déu, la capital de dos pobles, el temple de tres religions i l'única ciutat que existeix dues vegades: la ciutat terrenal i el referent celestial. I, entre les seves muralles els màxims referents de les tres religions monoteistes: el Mur de les Lamentacions, la Basílica del Sant Sepulcre i la Cúpula de la Roca.



Ha estat cobejada per diverses civilitzacions, que han destruït i construït a l'altiplà de Judea, entre els pujols de Moria i de Sió; i l'hegemonia de les religions moltes vegades ha estat el motor de conflictes, “però Judà i Jerusalem seran habitats per sempre, i als qui han vessat la seva sang no els deixaré sense càstig. Jo, el Senyor, residiré a Sió”.

Passejar pels barris i carrers, viure els referents religiosos, contemplar les restes arqueològiques... és sentir la flaire de quatre mil anys d'història. I valorar relats fins i tot contradictoris. Encara, molts estudiosos conclouen que la seva història és a la vegada la crònica d'una veritat i d'una llegenda; un deixar-se portar per uns fets dels quals si t'atrevissis a treure la ficció, potser no en quedaria gairebé res.

“Deu mesures de bellesa van caure sobre el món, nou les va rebre Jerusalem i una la resta del planeta; deu mesures de dolor van caure sobre el món, nou les va rebre Jerusalem i una la resta del planeta”. Com digué l'exalcalde jueu Teddy Kollek: `tothom té dues ciutats de naixement, la seva i Jerusalem'.

2019-09-22

Diumenge XXV de Durant l'any



HISTÒRIA D’UN CORRUPTE

L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta una història curiosa i sorprenent que ens planteja seriosos dubtes ètics. Ens parla d’un estafador que ha estat descobert i que per poder sobreviure s’enginya una nova estafa. I a sobre, el Senyor el presenta com un exemple fent una lloança de la seva actitud.

Evidentment, no es tracta d’una lloança a la falsedat i corrupció en els negocis. El que lloa el Senyor és l’espavilat que és aquest amb l’afany de sortir-se amb la seva. I ho aclareix dient una evidència que tots captem molt sovint: Que els que van amb males arts perseguint interessos propis acostumen a tenir més èxit perquè hi posen tot el seu interès i motivació. Ho afirma dient que són més prudents: que vol dir que posen tots els mitjans necessaris per aconseguir l’objectiu. En canvi els que van amb bona fe treballant pels interessos del Regne de Déu, sovint es cansen i fallen, i cauen en el desànim i la sensació de fracàs. Ha faltat implicació i lliurament. Posar-hi el cor.

El Senyor ens crida a canviar aquesta actitud. Ens interpel·la perquè posem totes les nostres capacitats i intel·ligència a favor del seu pla de salvació. I no oblidem buscar sempre la seva ajuda. I la raó és la motivació que hem de tenir. Tenim molt més a guanyar. Ho diu molt clarament el Senyor. Llavors “trobareu el qui us rebi eternament a casa seva”. Ens convida a tenir una estratègia, que és la d’utilitzar les riqueses, els béns i les coses que tenim per guanyar amics per a l’eternitat. Això és treballar a favor dels pobres, necessitats, malalts, els que no coneixen Jesús, els que sofreixen...

Comencem un nou curs i fem el nostre pla personal de treballar pel Regne de Déu amb tot el que som i tenim. Tenim molt més a guanyar. Siguem prudents.



  En Acció 





CATEQUESI PARROQUIAL

Estem en temps d’inscripcions de la catequesi. Ajudeu-nos a animar les famílies per que apuntin els seus fills a la catequesi i a pregar a Déu que molts infants i joves sentin la crida a venir a la iniciació cristiana. Avui diumenge i demà dilluns, últims dies organitzats amb catequistes per inscriure’s. Després poden passar pel despatx parroquial o parlar directament amb els mossens. Aquest any presentem moltes novetats: el fil conductor serà el viatge a Terra Santa; començarem el curs amb una excursió a St. Jeroni, el 6 d’octubre; i, la missa familiar i la catequesi familiar la farem els dissabtes al vespre.


MISSES DE DIFUNTS

A finals de juliol ens va deixar Mn. Jesús Sanz García, antic rector de la parròquia. Celebrarem un missa per ell, el dimarts 8 d’octubre, a les 20 h. La presidirà Mn. Enric Termes que va ser el seu vicari a la parròquia. També ens ha deixat la Maria Teresa Gibernau, germana de Mn. Laureà. El dimarts 15 celebrarem la missa per ella. També us demano un record i pregària  per la Maria Dolors Puigarnau Ortiz, mare de Mn. Ignasi Borrull i per la Gna M. Núria Giró i Torroella, que ens han deixat darrerament.


HOMENATGE PARRÒQUIA

Anem concloent l’any del 150è. Us presentem un dels actes finals que estan preparant un bon grup de feligresos i simpatitzants de la parròquia i amants de l’art dramàtic. Dirigits per Miquel Creixell i amb la participació de la coral Betúlia ens oferiran aquest espectacle anomenat: Homenatge, que vol ser un sentit reconeixement d’estimació a la parròquia per la seva història de servei a la ciutat. Serà el 6 d’octubre, a les 18 h, al temple.


NOVETATS EN ELS SERVEIS DE CÀRITAS PARROQUIAL

Aquest curs oferim i ampliem serveis del Folre, del reforç escolar i es comença un nou projecte de llars compartides. Ja ho anirem explicant. Necessitem voluntaris. Animeu-vos i animeu els de casa vostra.

2019-09-08

Poble de Déu, setembre



  • Santa Clara, 50 anys al cor del barri de Morera
  • Entrevista a Cristina Pruneda, insertora laboral de Càritas diocesana de Barcelona
  • Inici de curs a l’arxiprestat amb canvis
  • Opina sobre el butlletí «Poble de Déu»
  • Agenda

Benvolguts i benvolgudes,


Us faig arribar el Poble de Déu de setembre en enllaços a Dropbox o bé a Issuu i en pdf adjunt.


Podeu enviar-lo a les vostres llistes de correu electrònic i també podeu imprimir-lo per posar a disposició d'aquelles persones que no disposen d'email.


En aquest enllaç podeu consultar tots els números publicats.


Joan Andreu Parra
Arxiprestat Badalona Nord, Montgat i Tiana / Comunicació
M. 602 653 946

2019-08-02

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (14)


Glossa (14) Tres vegades sis milions 

Els jueus, dispersos pel món, formen un únic poble i es diu que són divuit milions, repartits en tres grups de sis: sis milions resideixen a Eretz Israel, sis milions viuen a la Diàspora i sis milions foren victimitzats a l'Holocaust (Xoà). Un record col·lectiu, malgrat que “no veiem les nostres senyeres, ja no ens queda cap profeta, i ningú de nosaltres no sap quant durarà” 

Establerts al centre de la ruta entre Orient i Occident, Israel visqué èpoques d'inestabilitat, obligats a fugides a la recerca de seguretat o fins i tot de supervivència. Des de l'antigor es documenten comunitats jueves establertes pel Mediterrani, on seguiren funcionant com a poble conservant les creences i tradicions. A Etiòpia ('falaixes') i Iemen ('sabeus') es desenvolupen dues importants comunitats hebrees i a les terres a l'est de Palestina hi quedaren instal·lats grups dels exiliats a Nínive i Babilònia. “Junt els rius de Babilònia ens asseiem i ploràvem d'enyorança de Sió”. 

Després de la destrucció del Segon Temple i l'expulsió, la majoria de jueus marxaren cap a l'oest, fins a Sefarad, on es consolidà la branca sefardita, estesa per tota la Mediterrània. Al segle VIII, a l'est de l'estepa russa, el poble khàzar viu la darrera experiència d'estat jueu i d'allà sorgeix la branca asquenazita, que fins i tot mantindria el jiddisch com a llengua pròpia. 

A les darreries del segle XIX Leon Pinsker escriu: 'No necessitem una terra santa, sinó una terra pròpia, a la que aportarem el més sant que tenim: la idea de Déu i la Bíblia'. S'inicia l'Aliyyà (el retorn) “que aplega els dispersats d'Israel” I la terra promesa rep residents d'arreu del món i als supervivents de la Xoà. Diuen que només un 35% eren religiosos, però tots tenien consciència que formaven part del poble elegit. 

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (13)

Glossa (13) L'altre llibre 


La religió jueva, el cristianisme i l'islam formen les conegudes com religions del llibre: centrades en llibres revelats o inspirats per Déu, i per això sagrats i venerats com a tals. La Bíblia hebrea, el Nou Testament i l'Alcorà guien les comunitats de creients: “els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor”. Formen el bloc de les religions monoteistes. 


L'islam és fundacionalment la darrera (any 610 ec) i s'emparenta amb les altres dues des de l'antigor, tenint a Abraham com un dels seus patriarques i amb Ismael, el fill de l'esclava Agar, com a fundadors de la Kaba. Fou l'àngel del Senyor qui havia anunciat a Agar: “et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la”. I, encara, els mahometans consideren Moisès, David, Elies i Jesús com a profetes. 

A Terra Santa es troben les tres religions, compartint espais comuns i creences, tot i les friccions històriques, i moltes vegades violentes, que les relacionen. A Palestina les tres religions es troben àmpliament representades. 

L'àngel Gabriel, que apareix a l'Antic i el Nou Testament, segons la tradició islàmica fou qui dictà l'Alcorà a Mahoma i també fou qui una nit el va portar de La Meca a Jerusalem. Durant molts anys, els musulmans dirigien les pregàries de cara la ciutat, fins que ho van canviar per orientar-se a La Meca. Amb tot, els creients en Al·là tenen Jerusalem com una de les seves tres ciutats santes i la Cúpula de la Roca i la mesquita al-Aqsa com a referents. I pensen que el darrer ascens al cel es farà des de Jerusalem. 

Els drusos són àrabs escindits de l'islam que conserven petites comunitats a Palestina, on totalitzen uns 75.000 fidels, molt lligats a Síria i Líban, on hi ha grups més nombrosos.

2019-07-26

Glosses d'un pelegrinatge a Terra Santa (12)

Glossa (12) Un home anomenat Jesús

Feia dos segles que els profetes no parlaven i les legions romanes imposaven la força de l'Imperi. Es parlava de la fi dels temps i pseudoprofetes predicaven la catàstrofe. Homes savis es retiraven al desert o a les coves de les muntanyes a fer penitència i a la riba del Jordà algú exclamà amb contundència: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”, batejant i fent bones les paraules d'Isaïes: “És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes”. 

En aquest context emergeix la figura de Jesús, un personatge profètic en terres de Galilea. Però “qui és aquest home?”. Nascut en una família d'artesans de llengua aramea, gent pietosa i senzilla, en un món rural, entre camperols i pescadors. Una societat humil, lluny del món poderós i il·lustrat dels saduceus. I a Tabghe, prop de Tiberíades, Jesús exposa el programa contingut al Sermó de la Muntanya, l'anunci de la Bona Nova. “Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem”. 

Seguit per un grup de deixebles, Jesús predica per pobles i viles, trepitja el món rural i les ciutats mitjanes, crida a la conversió de costums i a un judaisme més autèntic. “Que en són de bells, per les muntanyes, els peus del missatger de bones noves, que anuncia la pau i la felicitat, que anuncia la salvació...” Finalment, arriba a Jerusalem “perquè es complís allò que anunciaren els profetes”. 



Els Evangelis donen raó del Jesús històric i del seu missatge redemptor. Alguns historiadors avalen la seva existència. El viatge a Palestina reviu la geografia d'una crònica excepcional i porta als espais des d'on s'intentà revivar el judaisme i es posaren les primeres pedres per estendre a tot el món un nou paradigma.